Biblioteca Informa:

La Biblioteca de Collbató romandrà tancada del 24 de desembre al 6 de gener.

Només cal desitjar-vos que tingueu un BON NADAL i un FELIÇ ANY NOU 2009.

L'hora del conte: Pep l'escombriaire

Estimats usuaris/ies,

Estem acabant l'any i per celebrar-ho us convidem a l'última hora del conte del 2008. Aquesta tindrà lloc el dia 20 de desembre a partir de les 17'15h en l' Oficina de Turisme. Aquest any la biblioteca vol donar a conèixer tots els llocs del poble, i per això s'ha triat en aquesta ocasió l'oficina de turisme. El conte triat és el del Pep, l'escombriaire escrit per Lola Casas. Aquest serà escenificat pel Grup de Teatre del Casal d'avis Sant Corneli.

Dir-vos que aquest conte forma part de les diferents activitats que es realitzaran aquest cap de setmana amb la Fira de Nadal. Podeu trobar més informació en el següent web: http://www.collbato.cat/default.asp?id_pag=92

Esteu tots convidats.

Lectura Compartida

El dia 16 de gener realitzarem a la Biblioteca un lectura compartida del conte "Tarda al cinema" que va escriure la Mercè Rodoreda i que està publicat en el recull de contes Campana de vidre publicat per Edicions 62.

Esteu tots convidats, fàrem una lectura comentan una mica qui fou Mercè Rodoreda i parlarem una mica d'aquest contes els seus antecendents i precedents.

L'activitat tindrà lloc a la mateixa biblioteca a les 18.30h.

Què podem dir de la Mercè Rodoreda?

La Mercè Rodoreda nasqué l'any 1908 a Barcelona i morí l'any 1983 a Girona, això queda clar. Seguint els recursos d'internet trobem en l'Enciclòpèdia Catalana que comença molt jove la seva activitat literària, ja que l'any 1937 obté el premi Crexells amb la novel·la Aloma, segons els experts una de les més maques. L'any 1957 se li concedeix el premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes. El 1962 publica La plaça del Diamant, segons els experts una de les més importants en llengua catalana, i la més traduïda. el 1966 guanya el premi Sant Jordi amb El carrer de les camèlies. El 1974 apareix Mirall trencat. El 1978 La meva Cristina i altre contes. El 1980 l'obra Viatges i flors, i el mateix any Quanta, quanta guerra. Després d'haver mort es publica la novel·la La mort i la primavera. El 1980 fou guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Tal i com venim dient en anterior escrits una autora extraordinària.

El dia 16 de desembre a les 18.30h a la Biblioteca de Collbató fàrem una Lectura Compartida d'un text de la Mercè Rodoreda. Al llarg d'aquestes dues setmanes us aniré penjant en el blog informació de qui era ella, la seva vida literària, us recomanaré llibres o fins i tot webs. No obstant, avui volem iniciar amb les seves paraules:

"vull escriure, necessito escriure; res no m'ha fet tant de plaer, d'ençà que sóc al món, com un llibre me acabat d'editar i amb olor de tinta fresca..."

[Burdeus, 1945. Cartes a l'Anna Murià, p. 66]

El text que comentarem és "Tarda al cinema" que es troba dintre d'una recopilacions de contes titulat Campana de vidre d'Edicions 62. Per aquells que volgueu assistir a l'activitat podeu venir a buscar el text a la biblioteca.

Atorgat el Premi Cervantes a Juan Marsé

Avui s'ha conegut que li han atorgat el màxim guardó de les lletres hispàniques a l'escriptor Juan Marsé. Autor conegut per les seves obres com Últimas tardes con Teresa, El Embrujo de Shangai, Rabos de Lagartija, El amante bilingüe, Si te dicen que caí, Los misterios de colores, i d'altres llibres que podeu trobar en la biblioteca. Marsé és un escriptor prolífic gairebé novel·la que publica novel·la que obté premi. És un escriptor vocacional i amb premi merescut. Per això, us convidem a llegir la seva obra.

Per a més informació podeu consultar la següent URL: http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/marse/

Avui us recomano: Rebels, ni putes ni submises de Gemma Lienas

La nova novel·la escrita per Gemma Lienas, titulada Rebels, ni putes ni submises. És una narració que mostra els prejudicis que hi ha en la nostra societat i ho fa amb el talent narratiu que la caracteritza. L'objectiu de l'autora es demostra que les dones no són ni putes ni submises, és a dir, com ser una dona i poder-ho dir en veu alta.

A la Biblioteca podeu trobar d'altres llibres d'aquesta autora com:

Pornografia i vestits de núvia

La Lluna en un cove

Bitllet d'anada i tornada

El diari vermell de la Carlota

Finisterre i els pirates

Cul de sac

El diari lila de la Carlota

TALLER DE MAQUILLATGE

El dimecres 26 de novembre Taller de Maquillatge a càrrec del Grup de Lleure La Clau d'Igualada. L'activitat tindrà lloc en el Casal d'Avis a partir de les 17.30h.

Us hi esperem!!

Setmana Contra la No Violència a les dones

El dimarts 25 de novembre és el dia internacional Contra la No Violència a les dones, i a la biblioteca volem dedicar aquesta setmana mitjançat llibres de coneixement, novel·les i una pel·lícula Te doy mis ojos a aquest tema. Són llibres de temàtica dura i complexa però val la pena llegir-los per tal de poder valorar millor el món que ens envolta i tenir més criteri per afrontar els problemes que hi ha al viure en aquest món tant complex.
Les novel·les que us recomanem:

Amira de Soheir Khashoggi

Sultana de Jean Sasson

T'imagines la vida sense ell? d'Isabel-Clara Simó

Acte de violència de Manuel de Pedrolo

Nueve historias de mujeres. Del maltrato a la liberación de Maite Súñer

¿Nos oyen cuando lloramos? De Fauziya Kassindja

Mil soles espléndidos de Khaled Hosseini

Rebels, ni putes ni submises de Gemma Lienas

Xerrada-Col·loqui: “Amor? Una conferència sobre la violència de gènere”

Aquest dijous 20 de novembre a les 19.00h tindrà lloc a la Biblioteca una xerrada-col·loqui en la que es tractarà el tema de l'amor en la violència de gènere. L'acte està organitzat per la Regidoria de Cultura, i l'encarregada de dur a terme l'activitat és l'antropòloga Julieta Vartabedian, de l'associació FEM Consultora.

Es debatran qüestions com: Quines són les creences de la nostra cultura entorn les relacions de poder entre homes i dones? Existeix un reconeixement del dret a gaudir d'una vida lliure de violència? i d'altres.

L'objectiu de la trobada és promoure el compromís social per a l'eradicació de la violència de gènere.

Us hi esperem!

Avui us recomano: Anem a buscar bolets de Jaume Carles

Anem a buscar bolets és una guia pràctica per tal de que el caçador de bolets pugui reconèixer fàcilment les espècies més o menys popular. La tardor és la principal època destinada a aquesta recerca i en el nostre país hi ha molta gent que li agrada pràctica aquesta cerca. Per això, durant aquest mes us volem recomanar llibres i d'altres documents web on pugueu trobar informació d'aquesta pràctica.


Aquests i molts d'altres llibres podeu trobar a la Biblioteca.

Avui us recomano: Estado de miedo de Michael Crichton

Michael Crichton és un autor de bestseller, des de que publica l'any 1969 L'amenaza andrómeda. també podem dir d'ell que és un dels únics escriptors que ha aconseguit encapçalar a la vegada tres rànquings: la llista de bestsellers, la de les pel·lícules més taquilleres i la dels programes televisius més vistos. continuant amb els seus èxits avui us recomano Estado de miedo. És una novel·la que va escriure l'any 2004 tracta el tema de l'amenaça a la terra d'uns ecoterroristes. aquest llibre conté molts gràfics i notes, així com pàgines d'apèndixs i vint pàgines de bibliografia. A més, inclou el seu punt de vista sobre el escalfament global, que últimament està molt de moda amb tot això de la crisis mundial. Finalment fa una crítica ferotge a la politització de la ciència, defensant la conservació de la naturalesa i la continuació de les investigacions ambientals en totes les disciplines sobre la Terra. La novel·la comença:
“Paris Nord

Domingo, 2 de mayo, 2004

12.00h

En la oscuridad, él le tocó el brazo y el dijo: -Quédate aquí.Ella esperó sin moverse. Percibía un intenso olor a salitre. Oía el suave gorgoteo del agua.De pronto se encendieron la luces, reflejándose en la superficie de un enorme depósito abierto, quizá de unos cincuenta metros de longitud por veinte de anchura. Podría haber sido una piscina cubierta, salvo por el equipo electrónico que la rodeaba”.[Estado de miedo, Michael Crichton. Ed. Bolsillo, p 19]

És una autor que forma part segons els estudiosos d'un nou moviment literari, el tecno-thriller. Aquest es definit com una amalgama d’elements pseudocientífics amb trames policíaques o d’aventures. Deixant de banda tot això, s'ha de dir que Crichton ha estat un autor brillant i polifacètic. Recordar que la seva obra literària ha estat publicada a més de 36 llengües.

A la biblioteca podeu trobar un altre llibre d'aquest autor, Acoso i la seva pel·lícula de Twister.

Avui us recomano: Caçadors de bolets. La Cuina.

Caçadors de bolets. La Cuina. és una guia pràctica que ressegueix els procés de tractament dels bolets des de que estan en el cistell fins que entren a la cuina, fins que surten en conserva o cuinats, i aleshores estan a punt de fer gaudir els paladars més exigents. Ens ofereix les receptes de més èxit del programa, les millors receptes tradicionals i la cuina dels xefs.

Aquests i molts d'altres els trobareu a la vostra disposició.

Biblioteca Municipal de Collbató.

Novembre i els bolets

Tal i com diu l’Enciclopèdia Catalana digital el bolet és “l’aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l'aparell reproductor”. Sempre ha estat de moda la caça de bolets, però últimament encara ho és més i sobretot al programa de la Televisió de Catalunya de “Caçadors de bolets”. Per això, aquest mes ho dediquem als boletaires aquells que els agradi cercar, trobar i cuinar els bolets a la biblioteca hi podreu trobar diferents llibres que en parlen, com els que us diré a continuació:

Què vols saber del bolets?
Els bolets on surten, com es coneixen, com es cuinen, Ramon Pacual
Anem a buscar bolets, Jaume Carles i Font
Catalunya: els nostres bolets

De cuina:
Bolets i Cargols. La nostra cuina, Santi Santamaria
Com cuinar els bolets (receptari)
Caçador de bolets. La cuina
La cuina comarca a comarca. Segarra. Solsonès.
La cuina comarca a comarca. Berguedà.

A continuació us recomanem webs que parlen de bolets:

http://www.bolets.info/
http://www.tv3.cat/pprogrames/cdb/cdbSeccio.jsp
http://www.gencat.cat/especial/bolets/cat/index.htm
http://www.bergueda.com/recursos/bolets/
http://www.arquired.es/users/boletsweb/
http://www.amicsbolets.com/

Aquestes i moltes d’altres podeu trobar en la xarxa.

Avui us recomano: Llegir: per què? El llibre i l'infant, Pierre Gamarra

Gamarra en el llibre Llegir: per què? dóna resposta a una sèrie de preguntes que es realitzen els educadors vers a la qüestió de la lectura com: "Què és un llibre? Qui va inventar la primera història? Cal escriure per als infants?", entre moltes d'altres. Aquest assaig és escrit a partir d'un debat de l'autor en un centre escolar, i a partir de les conseqüents preguntes que es realitzen tant l'autor com els estudiants. Us faig partícips d'una de les seves definicions i reflexions sobre el que és una biblioteca:

"Cal repetir sense parar que la biblioteca és un instrument essencial del desenvolupament de la lectura, per tal com no solament permet de satisfer l’apetit, la gana enorme del lector, sinó que sobretot afavoreix la descoberta de múltiples obres i permet l’elecció en les millors condicions. La biblioteca ofereix un ventall de diversitat."
[Informació extreta de Llegir: per què? El llibre i l’Infant. Ed. Pirene, p 119]

Gamarra ens dóna a entendre com d'important pot ser una biblioteca a nivell cultural. Per això, us convido a descobrir-la, a fer-ne ús de la biblioteca i a gaudir de la lectura, sobretot per als més petits i la importància que té per a ells.

Per a més informació podeu consultar el següents webs:

http://fr.wikipedia.org/wiki/Pierre_Gamarra

Avui us recomano: La bibliotecària de Bàssora de Jeanette Winter

La Bibliotecària de Bàssora és un trist llibre basat en la guerra de l'Iraq. És la història de la bibliotecària, l'Alia, una gran amant dels llibres i lluita per la seva conservació. Una història real, i part dels beneficis de la venta del llibre van destinats a la reposició de la Biblitoeca Central de Bàssora.

Per a més informació podeu consultar les següents webs:
http://www.editorialjuventud.es/3583-4.html
http://alotspetitprincep.blogspot.com/2007/07/la-bibliotecria-de-bssora-una-histria.html http://www.harcourtbooks.com/authorinterviews/bookinterview_Winter.asp

ENGANXA'T A L'HORA DEL CONTE: El segrest de la bibliotecària de Margaret Mahy

El conte "El segrest de la bibliotecària" es realitzarà a la Biblioteca el dia 23 d'octubre a les 17'15h a càrrec del Grup de Teatre del Casal d'avis.

La Biblioteca de Collbató col·labora en el diari digital Llobregat Media

A partir d'aquest mes la Biblioteca de Collbató inicia una col·laboració amb el diari digital Llobregat Media, en la secció d'Oci, concretament, Llibres. Llobregat Media és un diari digital que té la següent direcció web: http://www.llobregatmedia.com/. Aquest intenta mostrar totes les notícies polítiques, culturals, de salut, medi ambientals, entre d'altres, de la comarca del Baix Llobregat. Per tant, també hi podreu trobar notícies del nostre poble. A més si teniu pàgina web podeu afegir el seu RSS i estareu informats dels esdeveniments de les nostres rodàlies en tot moment.

Si voleu conèixer més sobre els nostres comentaris de llibres podeu trobar-los en la següent URL: http://www.llobregatmedia.com/oci/llibres/index.1.html

El Premi Planeta recau a Fernando Savater

Aquest any el Premi Planeta li han atorgat a Fernando Savater, més conegut pel seu tarannà, que no pas per la seva obra, ho podeu sí pel mític Ètica para Amador (un bestseller de la filosofia d'assaig) amb la novel·la La hermandad de la buena suerte. Pel que fa a la finalista del premi, li han donat a Ángela Vallvey per la novel·la que sortirà al mercat amb el títol Muerte entre poetas. Vallvey se la coneix com a tertuliana en un espai matinal de la cadena Cuatro. D'altra banda, recordar-vos que aquest és un dels premis més ben dotats de les lletres espanyolas, i en aquest últims anys ha recaigut en noms de ressó com el finalista del 2007, Boris Izaguirre, o fa dos anys, la Maria de la Pau Janer. En definitiva, l'èxit vindrà reconegut pel lector.

Per a més informació: http://www.elpais.com/articulo/cultura/Savater/gana/Planeta/novela/detectivesca/elpepucul/20081016elpepicul_2/Tes

Avui us recomano: Com explicar contes de Sara C. Bryant

Com explicar contes és un llibre escrit per Sara C. Bryant. L'autora ens dóna uns criteris per tal de que el lector entre un benefici. Bryant ens menciona que el conte ha de tenir un valor educatiu, després que els contes s'han de sel·leccionar, entre moltes d'altres premises. A més, ens aconsella tot un llistat de contes per explicar a la quitxalla com la Història del Tabalet, El petit Avet, El Molinet, La Princesa Ratolina, etc. Però una cosa s'ha de tenir clara és que explicar un conte als nens/es no és senzill i realment és tot un art.

Per a més informació podeu visitar el següent portal web: http://en.wikipedia.org/wiki/Sara_Cone_Bryant

Avui us recomano: El librero de Kabul d'Asne Seierstaad

És una història escrita l'anu 1992 per Asne Seierstaad, una escriptora noruega. El librero de Kabul descriu la vida d'un llibreter que viu a Kabul i la seva visió dels esdeveniments que pateix la ciutat de Kabul com poden ser l'època de Zahir Shah, la invasió soviètica, el règim talibà o l'ocupació després de la guerra. Un llibre recomanable per tal de que el lector pugui coneix com és la realitat d'aquella zona i la dificultat que té el personatge en aquesta societat.

Dintre d'aquestes característiques us volem recomanar d'altres llibres que ens parlen de l'Afganistan i que hi ha a la Biblioteca com poden ser:

Mil soles esplèndidos, Khaled Hosseini

El caçador d'estels, Khaled Hosseini

El Nobel de Literatura ha estat dona al francès Jean-Marie Le Clézio

Jean-Marie Le Clézio és un home fascinat pel món primari, ha escrit més d'una cinquantena de llibres. L'autor ha declarat a la radio France Inter que considera que aquest premi és "una resposta" i senyala que "escriu per ser llegit i ser respost". [Informació extreta de la següent pàgina web: http://www.elpais.com/articulo/cultura/frances/Jean-Marie/Le/Clezio/Nobel/Literatura/elpepucul/20081009elpepucul_3/Tes]

A més El Periòdico cita que la Reial Acadèmia Sueca la definit com: "l'escriptor de la ruptura, de l'aventura poètica i de la sensibilitat extasiada, investigador d'una humanitat fora i sota de la civilització regnant". [Informació extreta de la següent URL: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=551071&idseccio_PK=1013]. Ha estat per tot el món i arreu del món ha impartit classes.

Per a més informació podeu mirar aquest link de Wikipedia: [http://en.wikipedia.org/wiki/Jean-Marie_Gustave_Le_Cl%C3%A9zio]

Avui us recomano: Ho sento, però aquest és el meu llibre de Lauren Child

Segurament que molts dels vostres fills/es coneixen amb aquest dos trapelles en Carles i la Laia, o en Juan i la Tolola, o amb anglès el Charlie i la Lola. Curiosament aquest llibre que us recomano tracta dels llibres i de la Biblioteca. El Carles i la Laia són dos germans ell té set any i ella en té 5. En Carles sempre ajuda a la seva germana, i aquest cop porta a la seva germana a la biblioteca perquè agafi el llibre Escarbats, insectes i papallones (el seu llibre preferit).

La seva història en anglès comença així: "I have this little sister, Lola. She is small and very funny= Aquesta és la meva germaneta Lola. Ella és petita i molt graciosa".

Per a més informació podeu consultar la següent web: http://www.charlieandlola.com/

Octubre i el llibre en el llibre

Aquest mes el dediquem al món del llibre, o a les novel·les que tracten de llibres, de personatges que es converteixen en escriptors d'èxit, o de biblioteques. Us recomanem un munt de llibres on podeu trobar un món fascinant per endinsar-vos. Aquest cop també hem volgut recomanar llibres per la quitxalla.

Llibres que apropen a la lectura:

Com una novel·la, Daniel Pennac

Llegir: per què? El llibre i l'infant, Pierre Camarra

La lectura i la vida, Emili Teixidor

Llibres infantils:

Moguda a la biblitoca, Josep Gregori

L'Alícia Patapam, Gianni Rodari

La bibliotecària de Bàssora, Jeanette Winter

Ho sento, però aquest és el meu llibre, Lauren Child

El segrest de la bibliotecària, Margaret Mahy

Llibres per adults:

Líos, libros y más líos, Jane Green

El nom de la rosa, Umberto Eco

L'últim cató, Matilde Asensi

¿Quién te lo ha contado?, Marian Keyes

Misery, Stephen King

Ex Libris, Ross King

La sombra del viento, Carlos Ruiz Zafón

Pandora al Congo, Albert Sánchez Piñol

El librero de Kabul, Asne Seierstad

Aquests i molts d'altres llibres podeu trobar a la biblioteca

Sílvia Soler guanya el 41è Premi Prudenci Bertrana

L'escriptora de 39+1, 39+1+1 i Per molts anys! i d'altres novel·les ha obtingut el Premi Prudenci Bertrana amb l'obra Petons de diumenge. L'acte tingué lloc en l'Auditori de Girona i fou presentat per l'escriptor i periodista Martí Gironell. La novel·la ens transporta a l'època de Postguerra, una època en la que l'amor era diferent. Sílvia Soler va extreure la idea de realitzar aquesta novel·la a partir d'una conversa íntima amb la seva mare. El premi està dotat amb 42.100 euros.

Doncs Sílvia Soler va començar a introduir-se en el món literari a l'edat de 24 anys, amb la novel·la que porta per títol Arriben els ocells de la nit, i l'any 1984 guanya el premi Recull amb l'obra Semblava de vidre. Per aquells que en vulgueù conèixer una mica més la trobareu com articulista els dissabtes al diari Avui, on realitza la contraportada.

També us recomanem que podeu venir a la Biblioteca on trobareu alguna de les seves últimes novel·les.

[Informació extreta del diari Avui, 27 de setembre de 2008, p 36-37]

Avui us recomano el documental: En Construcción de José Luis Guerin

En construcción de José Luis Guerin és un documental basat en la crua realitat que es viu en un barri del Raval de Barcelona, el qual està amenaçat per un pla de reforma i una construcció d'un bloc de vivendes. En construcción ens mostra la realitat diària de persones que viuen i palpen el dia a dia del barri, des de una parella sense futur, un paleta solitari, i d’altres personatges que ens mostren la realitat social. Amb aquest documental Guerín va guanyar el premi Goya en la categoria de documentals en la seva XVI edició.

De la pàgina web de la Universitat Pompeu Fabra concretament de les seves e-notícies n'hem tret unes paraules que digué Guerín : "Fer obres és alterar les textures del paviment homogeni, una ferida que deixa veure algunes vísceres subterrànies de la ciutat; la precisió d’alguns gestos dels obrers s’assembla als d’una intervenció quirúrgica, que deixa advertir moltes pulsacions remotes en juxtaposició als ecos de l’actualitat immediata”.
[Informació extreta de la següent URL: http://www.upf.edu/enoticies/0203/0202m.html]
A més d'aquesta obra Guerín és autor, entre altres, de les pel·lícules Los motivos de Berta (1983), Innisfree (1990) i Tren de sombras (1997).

Per a més informació:
http://www.artszin.net/guerin.html
http://www.elpais.com/articulo/cine/construccion/Jose/Luis/Guerin/elpcinpor/20040625elpepicin_15/Tes http://html.rincondelvago.com/en-construccion_jose-luis-guerin.html

Avui us recomano El fil de plata de Lluís-Anton Baulenas

Fou la novel·la guanyadora del Premi Carlemany l'any 1998. La novel·la està basada en una inoblidable història d'amistat i d'amor, per sobre de les ideologies i els condicionaments històrics. La imatge de l'obra és Barcelona, una Barcelona de preguerra en la que els somnis semblaven a l'abast dels més atrevits. Baulenas ens mostra tres personatges principals que es creuen per casualitat a l'edat de 18 anys l'any 1935. Tot un llibre de recomanable i si no observeu aquesta frase:

"El futur no pertany pas als morts, sinó als qui fan parlar els morts, als qui expliquen perquè els morts han mort..."

Els infants humiliats, George Bernanos.

[El fil de plata, Lluís-Anton Baulenas. Ed. Columna-Proa, p 9]

A la biblioteca podeu trobar d'altres obres d'aquest autor com:

Per un sac d'ossos

Mes de Setembre i Barcelona

Aquest mes el volem dedicar a novel·les que ens parlin de la nostra ciutat, Barcelona. Per això, us proposem tot un seguit de narracions d'autors de casa que basen la seva història en la ciutat de Barcelona.

Els títols de les obres són el següents:

El llibreter assassí de Barcelona de Ramon Miquel i Planas

Línia Blava de Ramon Solsona

El millor que li pot passar a un croissant de Pablo Tusset

Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé

La aventura del tocador de señoras d'Eduardo Mendoza

Nada de Carme Laforet

El carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda

Si te dicen que caí de Juan Marsé

El fil de plata de Lluís-Anton Baulenas

Los mares del sur de Manuel Vázquez-Montalbán

Bones Vacances!!!

Recordar-vos que la Biblioteca romandrà tancada del 11 d'agost al 3 de setembre. Ens veiem a la tornada.

Que tingueu tots molt bones vacances i molt bona tornada.

Fins setembre!!!

Última novetat de la Biblioteca abans de vacances

Una de les últimes novetats de la biblioteca porta per nom Perdona si te llamo amor de Federico Moccia. La novel·la comença de forma molt poètica:
"Noche. Noche encantada. Noche dolorosa. Noche insensata, mágica y loca. Y luego más noche. Noche que parece no acabar nunca. Noche que, sin embargo, a veces pasa demasiado rápido."
[Extret de Perdona si te llamo amor, Federico Moccia. Ed. Planeta, p 11]

Tal i com es comenta en la contraportada Niki és una jove madura i responsable que cursa l’últim any de secundària. Pel que fa a l'Alessandro és un important publicista de trenta set anys a qui l’acaba de deixar la seva novia. Tots dos s’enamoraran i viuran la seva història deixant de banda les convencions i els prejudicis socials.
Aquest boom literari es coneix com el fenomen Moccia, a continuació us facilitem la seva pàgina web oficial: http://www.perdonasitellamoamor.com/, on hi trobareu tot de merchandising, des de fons d’escriptori, el primer capítol, entre molts d’altres.

En definitiva, una novel·la que val la pena incloure dintre la teva bibliografia.

El llibre de Murakami "Tòquio Blues" serà portat al cine

Fa pocs dies us varem recomanar el llibre de Tòquio Blues. La novel·la narra l’educació sentimental d’un jove estudiant de Tòquio dels anys seixanta. Aquesta notícia ha estat publicada pel diari digital El País (http://www.elpais.com/articulo/cultura/Tokio/Blues/Murakami/cine/elpepucul/20080731elpepucul_3/Tes). Parla que l'obra serà duta al cinema pel director franco-vietnamita Tran Anh Hung, que dirigeix la companyia Asmik Ace Entertainment, tot això sota el beneplàcit del seu autor Haruki Murakami , el qual en nombrosos cops s'havia negat a dur-la a la gran pantalla. Aquest director ha dirigit èxits com El olor de la papaya verde i Cyclo amb la qual li fou atorgat el premi Lleó d'or de Venècia. Està previst que el rodatge comenci dintre de dos mesos i que aquesta es distribueixi a les sales de cine cap el 2010.

Tòquio Blues rep el nom de la cançó dels Beatles Norwegian Wood, i ha venut només en el Japó més de 8,7 milions d’exemplars i ha estat traduïda a 33 idiomes.


Per a més informació d’aquest autor podeu visitar la següent web: http://www.murakami.ch/main_7.html

Avui us recomano L'Església del mar d'Ildefons Falcones

Avui en dia qui no coneix aquesta novel·la. Tal i com sabeu fou un dels llibres més venuts el Sant Jordi de l'any 2006, i encara continua sent-ho ara. En definitiva, és un bestseller amb totes les paraules. L'Església del mar és un llibre que ens parla de la Barcelona del segle XIV, d'aquella Barcelona que gira al voltant de l'església de Santa Maria del Mar i del barri de la Ribera. Tot i que el personatge també surt per les contrades de Barcelona. Fins i tot en la Viquipèdia i té una pàgina dedicada, podeu veure en el següent link: http://ca.wikipedia.org/wiki/L. També es comenta que la novel·la té forces paral·lelismes amb Els Pilars de la Terra d'en Ken Follet, però tot i així val la pena llegir-la. Finalment, dir-vos que a partir d'aquest llibre, i tal i com va passar amb el llibre de L'ombra del vent a Barcelona es realitzen rutes literàries.

Una novel·la molt fresqueta per aquest estiu.

Els nens i les nenes de Bielorússia aprenen informàtica a la Biblioteca

Durant aquestes dues setmanes els nens i les nenes de Bielorússia acollits per l'entitat Collbató per la solidaritat venen a aprendre informàtica a la Biblioteca. Aquests nens/es tenen entre 7 i 15 anys, provenen d'una de les zones més afectades per la fuita de radioactiva que es va produir a la central nuclear de Txernòbil, ara fa 21 anys. Des d'aquell moment, bona part del territori de Bielorússia va restar contaminat: l'aire, l'aigua, els vegetals, etc. Això ha provocat nombroses malalties que avui en dia encara afecten a molts d'aquests nens i nenes.

El programa d'acolliment de Collbató per la solidaritat pretenen que aquests nens/es tornin a regenerar les seves defenses en un ambient no contaminat i que puguin fer-se revisions mèdiques i coneguin els nostre país i cultura. A part aquest any si han afegit activitats com aprendre castellà i classes d’informàtica, les quals es realitzen a la nostra biblioteca.

[Informació extreta de la següent URL: http://www.collbato.com/solidaritat/ ]

AVUI US RECOMANO: Tòquio Blues de Haruki Murakami

Toru Watanabe, un executiu de 37 anys, escolta per casualitat una vella cançó dels Beatles, i la música el fa retornar a la seva joventut, al Tokio de finals dels anys seixanta. Toru recorda una barreja de melodies, i també a la inestable i misteriosa Naoko, la novia del seu millor amic, Kizuki. El suïcidi d’aquest, i la distància durant un any fins que es troben amb la Naoko a la universitat. En allí inicien una relació íntima...Avui en dia, aquesta novel·la és considerada un clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, i està tenint un èxit aclaparador arreu del món. En fi, Tòquio Blues narra l’educació sentimental d’un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta.

La novel·la està plena d’humor i d’influències occidentals com Salinger, Sylvia Plath o Harper Lee.Tal i com diu la portada del llibre:
«Qui vulgui estar a l’última ha de llegir, sens dubte, Haruki Murakami» [World Press Review]

Novetat: La décima sinfonía de Joseph Gelinek

De l'autor que en podem dir, doncs que el nom de Joseph Gelinek és un seudònim d'un musicòleg espanyol que pren aquest nom del pianista que fou humiliat per Beethoven. D'altra banda, aquesta novel·la narra la recerca del "sant grial" de la música, que no és més que la vertadera partitura de la "décima sinfonía" de Beethoven. El lector tindrà a les seves mans tot un thriller en el que hi trobarà acció, misteri, etc.

La novel·la comença així:

"Almería, verano de 1980

Un Mercedes-Benz 450 SL de color blanco, con el motor de color blanco, con el motor roneante, llevaba detenido diez minutos en segunda fila, a unos metros de la oficina principal del Banco de Andalucía de Mojácar. Al volante, con gafas de sol y un delicado vestido de lino verde sin mangas, que se transparentaba ligeramente a contraluz, se hallaba sentada una mujer rubia con tal aspecto de estrella de Hollywood que ya se había visto obligada a defraudar a varios lugareños...".

[La décima sinfonía, Joseph Gelinek. Ed. Plaza & Janés, p 13]

Per a més informació podeu consultar la següent URL: http://www.ladecimasinfonia.com/

Festival Gong a Collbató

Música a les coves de Collbató aquest és el principal titular que mostra el suplement Sortim de diari Avui. L'interior ve un petit article tot començant: "Enmig de tants festivals d'estiu, per fi en trobem un que realment és únic. El festival de noves sonoritats Gong es fa en un espai tan inèdit com són les coves"

[Informació extreta de Sortim, suplement del diari Avui. N. 143]

Per aquells que vulgue saber-ne més podeu consultar el següent web: http://www.gong.cat/

El Festival Gong tindrà lloc del 19 al 27 d'agost a les Coves del Salnitre de Collbató.

Avui us recomano: Marea Negra d'Alberto Vázquez-Figueroa

Qui si no ens podria narrar millor la crua realitat, doncs sí, aquest és Alberto Vázquez-Figueroa amb la seva novel·la Marea Negra ens recrea el tema que tothom té en voga el petroli, els seus preus (pujades i baixades, d'aquest or negre), i ens parla de les postures de l'OPEP. Tot i haver estat escrita l'any 1987 segurament que encara hi podem descobrir coses.

Tot comença: "La vieja mansión familiar de los Auclair-Langeais era grande, rústica, un poco amazacotada en su exterior, disimuladas sus pesadas líneas por un espeso bosque que la ocultaba parcialmente, y desde lejos, tan sólo el camino de grava que conducía a ella, colina arriba, servía al forastero para llegar a la conclusión de que allí, entre los árboles, habitaban sere humanos..."

[Marea negra, Alberto Vázquez-Figueroa. Ed. RBA, p 7]

Per aquells que volgueu conèixer més d'en Vázquez-Figueroa, fins i tot baixar-se d'internet algun llibre d'ell que us interessi, podeu consultar la següent web: http://vazquezfigueroa.blog.com/

La seva última novel·la és Coltan publicat per Ediciones B, i ha estat presentada en el mes de juny passat.

Avui us recomano: Com unes vacances d'Imma Monsó

Els protagonistes de la història són la Glenda i el Poltern. La Glenda és psiquiatra i té una consulta. En Poltern és músic, entregat a l'ensenyança per vocació. Són personatges paral·lels que en sí pertanyen i no pertanyen al món contemporani, però al llarg de la lectura es trobaran. La Glenda està cansada de la seva consulta i de fer teràpia, i decideix fer un any sabàtic per a trobar un altre cop la passió per a la seva vocació. A partir d'aquest moment és quan coneix al Poltern. La història està representada a Normandia, concretament a Caen. Junts iniciaran una teràpia molt poc convencional, en certa manera tragicòmica, que en un principi posa en evidència els trastorns de la normalitat imposada, però finalment acaben submergits en una història d'amor gens normal.Amb aquesta novel·la Imma Monsó guanya dos premis: Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1998) i el Premi Cavall Verd (1999).

A la Biblioteca i trobareu aquesta i d'altres novel·les de l'Imma Monsó.

Mes de Juliol-Agost: Novel·la de ciutats i països del món

Durant aquests dos mesos us recomanem aquestes novel·les que ens descriuen diferents territoris mundials des d'Europa fins a la Xina:

Xina= La esposa del Dios del fuego, Amy Tan. (una novel·la que ens transporta de la Xina feudal dels anys 20 fins la modernitat dels Estats Units)

El Caire= El callejón de los milagros, Naguib Mahfuz (novel·la de premi nobel)

Japó= Tòquio Blues, Haruki Murakami (considerada el clàssic modern de la literatura japonesa)

Kènia= Bajo el sol de Kenia, Barbara Wood (en les seves novel·les realitza una combinació d'amor, acció i exotisme)

Normandia= Com unes vacances, Imma Monsó (una teràpia gens convencional)

Nova York= Bogeries de Brooklyn, Paul Auster (part de la seva obra està ambientada en aquesta ciutat)

Barcelona= L´'Església del mar, Ildefonso Falcones (una excursió per la Barcelona medieval)

València= Espècies protegides, Ferran Torrent (ens explica una mica la fauna valenciana)

Austràlia= Boomerang. Viaje al corazón de Australia, Xavier Moret

Bogotá= Sicario, Alberto Vázquez-Figueroa (la dura vida dels carrers d'aquesta ciutat)

Aquestes i d'altres novel·les trobareu a la Biblioteca de Collbató. Us hi esperem!

Recomanció de cara a l'estiu: Per molts anys! de Sílvia Soler

Tot comença:

"Hola, em dic Ília i tinc quaranta anys.

Silenci sepulcral. Tothom em mira. Noto que em comencen a suar les mans i m'esforço a pensar: no passa res... Tots ells en tenen quaranta...

Reconèixer-ho públicament ja és un primer pas...

Tot d'una, es posen tots a aplaudir: «Benvinguda Ília!»"

[Informació extreta de Per molts anys!, Sílvia Soler. Ed. Columna, p 17]

Després de publicar 39+1 i 39+1+1 Sílvia Soler ens torna a aportar-nos un to d'humor amb la seva última novel·la Per molts anys!. D'ella en la contraportada ens diu: "amb marit o sense, amb èxit professional o sense, amb cel·lulitis o sense (que no en tens? Ja!): bufa les espelmes, diverteix-te i aprofita els millors anys de la teva vida!".

Que més podríem dir d'aquesta novel·la doncs simplement que la llegiu que hi gaudireu.

A la Biblioteca i podeu trobar tant el 39+1 com el 39+1+1.

Tot parlant del Manifest de La Flama del Canigó

Com heu pogut anar veient aquestes darreres setmanes la pàgina web de la Biblioteca ha estat dedicada a La Flama del Canigó. Per això, i arribat el dia us volem convidar i a fer-vos partíceps d'aquesta festa que tindrá lloc el dia 23 de juny a l'esplanada dels bombers.

Aquest any el Manifest ha estat realitzat per Jaume Mateu (President de la Federació Llull). Però d'altres anys el text fou realitzat per Isabel-Clara Simó, de la qual recordem una de les seves oracions: "un poble que no vol morir: que vol viure, i que vol viure parlant en català. Visca la Tera!". També en Salvador Cardús i Ros digué: "La nostra terra són els Països Catalans; la llengua és la catalana; la festa és la de Sant Joan i el nostre futur és l'horitzó quan claregi aquesta nit que, no ho oblidem, és la més curta de l'any". En el manifest de l'any 2006, en Josep M. Ainaud de Lasarte menciona "Quant un poble i els seus poetes senten i diuen el mateix, tingueu confiança que les fogueres tenen futur". En el 2005 recordar les paraules de Vicenç Villatoro "Que mai no se'ns apagui". En el 2007 en Jordi Porta i Ribalta (President d'Òmnium Cultural) digué "tots els pobles manifesten la seva identitat a través de símbols". I doncs, aquest any tot recordant les paraules de Jaume Mateu: "Convoquem, doncs, al voltant de la Flama del Canigó la confiança que neix de la voluntat ferrenya i de la força dels coratjosos. I amb aquesta esperança ben armada, invoquem el futur a què tenim dret per mèrits propis els Països Catalans".

[Tota aquesta informació que hem anat publicant ha estat cedida pels representants de La Flama del Canigó de Collbató]

Auca de La Flama del Canigó

1. En Francesc Pujade ens crida i a escampar el foc ens convida.
2. ... des del cim del Canigó fins al més petit racó.
3. La festa ja té molts anys i és el fruit de grans afanys.
4. La flama, avui, té un paixà l'Iglesis de Perpinyà.
5. El Congrés és formidable,festa grossa, què diable!
6. Sardanes , castells, bastons,gegants de Picamoixons...
7. Dels Països Catalans ve la gent com bons germans.
8. En el sopar del Congrés s'entaulen sis cents o més.
9. Jordi Barre al Rosselló és qui fa de trobador.
10. També ve de La Bisbal una cobla que s'ho val.
11. El Rosselló com es mou. Cada vila fa enrenou.
12. Al Cercle dels Joves hi ha un bullit que fa frisar.
13. Fins a dalt, als Cortalets anem-hi amb colla, vailets.
14. El vespre de la Trobada tindràs per menjar l'ollada.

15. Arreu seràs convidat i no hi mancarà el cremat.
16. Porrons de vi i molta gresca.L'endemà sols aigua fresca.
17. De matí hauràs de pujar si no vols bufar i suar.
18. Contents els nins i les nines pugen feixos i feixines
19. ... pel senders d'aquella penya i ningú no els ha d'empènyer.
20. La senyera per pendó duu la creu del Canigó.
21. Quan arriba mitja nit,tot és dat i beneït.
22. El jovent de Perpinyà corre de la Pica al pla.
23. I escampa arreu del país aquell foc que el fa feliç
24. ... celebrant un dia gran:la festa de Sant Joan.
Text 2004:Ramon Cuéllar / Joan Vilamala

[Auca de La Flama del Canigó, informació extreta de la següent URL: http://www.rodolins.cat/pages/altres/pdf/flama.pdf ]

Gastronomia per la celebració de La Flama del Canigó

Podríem fer nosaltres mateixos la coca de Sant Joan:

INGREDIENTS:

Per fer la massa: 310 g de farina de força, 60 g de llevat,150 cc d’aigua

Per la pasta: 1kg de farina, 190 g de mantega, 5 ous, 220 g de sucre, 100 cc d’aigua, 10 g de sal, 1c anís, 1c aigua de flor de taronger

PREPARACIÓ MASSA. Desfeu el llevat i barregeu-lo amb la farina i l’aigua. Deixeu reposar fins que hagi doblat el seu volum. Ha de reposar en un lloc temperat a uns 22 graus de temperatura, tapat amb un drap de cuina.

Preparació pasta:

1. Preparació de la pasta: feu un cercle amb la farina; a dintre, poseu-hi els ous batuts, l’aigua i la sal i comenceu a barrejar-ho tot treballant-ho amb les mans. A mesura que amasseu la pasta aneu-hi posant la mantega estovada. Afegiu-hi el sucre i els aromatitzants.

2. Afegiu-hi la massa mare, i torneu a treballar-ho, perquè totes dues pastes quedin ben barrejades.

3.En acabat, airegeu la pasta, que consisteix a funyir-la tot aixecant-la. Sabreu que la pasta està al punt quan ja no s'enganxi tant.

4.Deixeu reposar una altra vegada prenent les mateixes precaucions que abans fins que dobli el seu volum; cal que reposi en un lloc on no hi faci massa calor i amb una humitat alta. Si fa calor puja massa ràpid i la massa s’esberla i si hi ha poca humitat es trenca.

5. Doneu forma, ovalada o rodona, a la massa amb les mans untades d'oli i col·loqueu-la en una plata per anar al forn també untada amb mantega.

6.Pinteu la coca amb ous batuts, empolseu-hi el sucre, i poseu-la a coure al forn a 180 graus fins que es vegi rossa.Si us hi agraden, escampeu-hi pinyons i fruita.

[Informació extreta de la següent URL: http://peppalau.blogspot.com/2008/05/coca-de-sant-joan.html ]

La Flama del Canigó i la Nit de Sant Joan

Tot recordant les paraules de La Nit de Sant Joan que feren tant famoses aquests tres trobadors, Joan Manuel Serrat, Juan Pardo i Antonio Morales. A partir d'aquí teniu un altre motiu per a la celebració de La Flama del Canigó a Collbató. A continuació us mostrem la cançó que fa referència als nostres focs:

Nit de Sant Joan

Un vespre quan l'estiu obria els ulls,

per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,

on vam aprendre a córrer,

damunt un pam de sorra

s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor

i amb una taula vella ja érem rics.

Pels carrers i les places

anàvem de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.

No en sabíem gaire de les llàgrimes que fan que volti el món.

Anàvem entrant a la vida.

Mai una mentida no ens calia

i res no ens robava el son...

Aquelles nits de Sant Joan...

Els anys m'han allunyat del meu carrer

i s'han perdut aquells companys de jocs.

El bo i el que fa nosa

com si qualsevol cosa.

Sembla que tot s'hagués cremat al foc

de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada

una altra vegada

veig els "nanos" collint llenya per carrer.

Corren. Com jo abans corria.

Els crido i em mirencom si fos

un cuc estrany i passatger.

Aquesta nit de Sant Joan...

Doneu-me un tros de fusta per cremar

o la prendré d'on pugui, com ahir,

com si no n'hi hagués d'altra

jo he sigut com vosaltres:

no vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.

Que amb una taula vella sigui ric.

Pels carrers i les placesaniré de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquesta nitde Sant Joan.

[Extret de la següent pàgina web: http://www.trovadores.net/nc.php?NM=2072]

Què significa La Flama del Canigó per Josep M. Ainaud de Lasarte?

Seguint les paraules de l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte defineix la flama com "un símbol. I a la vegada, és una realitat que ens il·lumina, que ens escalfa i ens aplega. I si la flama de la nit de Sant Joan és la que ens arriba des del Canigó, és doble símbol, pel cim i pel foc."

A continuació Ainaud ens mostra els diferents símbols de La Flama del Canigó vistos per diferents representats de l'àmbit de la cultura com pot ser el poeta Verdaguer que digué en el poema del Canigó -entès com a símbol-:

"El que segle bastí, l'altre ho aterra;

mes resta sempre el monument de Déu;

i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra,

al Canigó no el tiraran a terra,

no esbrancaran l'altívol Pirineu".

En Joan Maragall anima a encendre al poble "Els focs d'aquest Sant Joan":

"Ja les podeu fer ben altes

les fogueres, aquest any,

cal que brillin lluny i es vegin,

els focs d'aquest Sant Joan."

Finalitza Ainaud el seu text "Quant un poble i els seus poetes senten i diuen el mateix, tingueu confiança que les fogueres tenen futur. I que la Flama baixada del Canigó, abrandará, a la llarga, els camps i les ciutats de les notres terres encara adormides.

[Informació extreta del Manifest de La Flama del Canigó de l'Any 2006 realitzat per Josep Maria Ainaud de Lasarte]

Mes de juny: La Flama del Canigó a Collbató

Com sabeu tots, La Flama del Canigó simbolitza la unitat dels Països Catalans, l'acte té lloc el dia de la revetlla de Sant Joan. Pel que fa a la muntanya del Canigó, aquesta és visible des de tota la Catalunya nord i des de les planes empordaneses ha esdevingut per molts motius símbol de les terres catalanes i durant molts anys es cregués que era la muntanya més alta del nostre Pirineu. En un d'aquests pobles, Arles de Tec, nasqué Francesc Pujade, un home profundament català, excursionista i enamorat del Canigó -a on va arribar a pujar 130 vegades- i del poema de mossèn Cinto que porta aquest nom. En Francesc havia nascut el 23 de juny i emprà aquesta coincidència per revifar la tradició dels focs de Sant Joan empletant-los amb la mítica màgia del Canigó i dotant-los d'un profund sentit de nacionalisme i d'unitat dels Països Catalans.

Així, el 23 de juny de 1955, amb uns amics va pujar al cim portant uns feixos de llenya, ja que a dalt no hi ha vegetació, i encengueren una foguera que fou visible des de molts pobles. L’any sobre hi van tornar però aquesta vegada a tot arreu des d’on es podia veure el Canigó tenien preparades fogueres amb la consigna d’encendre-les tan bon punt veiessin cremar la de la Pica.
La Flama del Canigó evolucionà: el 1963, es va encendre el foc a la Pica, baixaren la flama a la plana, i així encengueren amb ella el màxim de fogueres possible. A partir del 1964 ja es deixaria la flama al Castellet de Perpinyà on romandria encesa durant tot l’any i el dia 22 de juny la tornarien a pujar al cim per regenerar-la. A partir del 1966 la Flama entra al Principat i s’hi comença a distribuir.
Actualment, el dia 22 de juny al matí es recull la flama al Castellet i és pujada al cim a darreres hores de la tarda; al punt de mitjanit es procedeix a la cerimònia de regeneració i, a partir de llavors, tothom qui ho vol pot prendre la flama cap a les seves contrades. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents de tot arreu dels Països Catalans, s’hi hauran pujat el diumenge abans. Amb la flama d’aquesta foguera s’encendrà un llantió al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny, que tornarà a començar el cicle.

[Informació extreta de la següent URL: http://www.flamadelcanigo.com/]

Avui us recomano: De la cuina al menjador de Xavier Fàbregas

Xavier Fàbregas amb De la cuina al menjador ens prensenta un suggerent anàlisi sobre el per què i el com de menjar. Tot comença amb les següents paraules:

"L'àpat és un dels actes socials més complexos i constitueix, en conseqüència, un espectacle que en ell mateix defineix una cultura, unes creences, una concepció del món. Poques vegades prefereix l'home menjar en solitari. I quan ho fa, empès per imperatius laborals, en la pausa que divideix la seva jornada, quelcom de tètric plana sobre les mandíbules del comensal: observem, si no, aquests restaurants on oficinistes i buròcrates, aus de ciutat momentàniament allunyades de la llar, acudeixen a cruspir amb un profund escepticisme el menú econòmic del migdia".

La Biblioteca participa en les 11 Jornades Catalanes d'Informació i Documentació

La Biblioteca de Collbató ha assistit a les 11 Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya que han tingut lloc el 22 i 23 de maig. En aquestes jornades s'ha parlat sobre el present i el futur de les biblioteques públiques i centres de documentació. La Conferència Inaugural va ser presidida per la presidenta del COBDC, Eulàlia Espinàs, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserres i per últim, el director de la Biblioteca Pública de North Plains, Aaron Schmidt que va enraonar sobre la Library 2.0. A partir d'aquí hi hagueren varies taules de debat en les que es varen debatre sobre la importància de les tecnologies en les biblioteques, si la biblioteca hauria d'estar feta a mida de l'usuari o el mecenatge i patrocini, entre moltes d’altres. Al mateix temps, també es presentaren les Jornades de Documentació Audiovisual i les 2ones Jornades de Nascuts per Llegir. Es varen fer les presentacions d'empreses del sector com Biblària i Aida Centre. Per últim, es va fer el lliurament del II Premi COBDC i un acte de cloenda.
Per a més informació podeu consultar el web: http://www.cobdc.org/jornades/11JCD/index.html

Avui us recomano: El Llibre de les Sopes de Josep Lladonosa i Giró

Josep Lladonosa és premi Nacional de Gastronomia i un dels gastrònoms més prestigiosos catalans. Autor de diversos llibres com El gran llibre de la cuina catalana, La cuina catalana d'ahir i d'avui, i aquest que us recomanem El Llibre de les Sopes. Aquest llibres no és un receptari de cuina catalana, sinó que inclou també una àmplia mostra de les sopes més destacades de la cuina europea com dels refinats potatges, purés i cremes d'origen francès o els "cocidos" castellans. Podeu trobar les següents receptes: "Sopa d'ametlles", "Sopa Minestrone", "Sopa de cireres", "Pote gallec", "Sopa de galets farcits", entre moltes d'altres. Aquest llibre el podeu venir a consultar a la Biblioteca.

Avui us recomano: Delicias d’Eva Arguiñano

La popular cuinera de postres, Eva Arguiñano ens presenta un nou llibre, Delicias. En aquest hi trobem receptes ben senzilles i realitzades amb ingredients de la nostra cuina. D’entre elles destacarem “Gazpacho de fresas con barritas de pan dulce frito”, “Helado de vinagre con sopa de sandía”, “Menestra de frutas tropicales con coco”, “Flan de melocotón”, “Pan y mantequilla de aguacate”, entre moltes altres. Eva Arguiñano va començar com ajudant de cuina amb el seu germà, però en la secció de postres. De mica en mica ha anat perfeccionant el seu llegat fins arribar a l’actualitat. Avui la podem veure presentant un programa de cuina en la cadena de televisió La Sexta.
A la biblioteca hi podeu trobar d’altres llibres de l’Eva Arguiñano com La pastelería o Lo más dulce.