Tot recordant les paraules de La Nit de Sant Joan que feren tant famoses aquests tres trobadors, Joan Manuel Serrat, Juan Pardo i Antonio Morales. A partir d'aquí teniu un altre motiu per a la celebració de La Flama del Canigó a Collbató. A continuació us mostrem la cançó que fa referència als nostres focs:
Nit de Sant Joan
Un vespre quan l'estiu obria els ulls,
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida no ens calia
i res no ens robava el son...
Aquelles nits de Sant Joan...
Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els "nanos" collint llenya per carrer.
Corren. Com jo abans corria.
Els crido i em mirencom si fos
un cuc estrany i passatger.
Aquesta nit de Sant Joan...
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les placesaniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nitde Sant Joan.
[Extret de la següent pàgina web: http://www.trovadores.net/nc.php?NM=2072]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada