24 de novembre 2006

La Biblioteca de Collbató us convida:


L'HORA DEL CONTE a càrrec d'Ada Cusidó amb el conte Oh! Picasso.
Tindrà lloc el dia 30 de novembre en el Casal d'Avis a partir de les 17.00h.

Us hi esperem!!!!

16 de novembre 2006

Avui us recomano: L’estiu de l’anglès de Carme Riera


“Em demana que l’hi expliqui tot perquè si no és així no voldrà encarregar-se del cas. Accepto la seva proposta i li escric començant des del principi perquè tingui notícia sencera de la meva persona. Em faig càrrec fins a quin punt necessita conèixer tots els aspectes, inclús els més mínims o superflus, ja que en algun d’ells podria trobar-se la clau per augmentar una bona defensa.”

[L’estiu de l’anglès, Carme Riera. Ed. Proa, p 9]

Carme Riera escriu aquest llibre, L'estiu de l'anglès, en quinze dies, i està basat en una agent immobiliària casada del seu precari anglès decideix fer una curs intensiu a l’estiu de lingüística a Anglaterra, i aquest acaba sent tot el contrari. Sobretot si et trobés en un poble de mala mort com Ledbury i estàs a les ordres de la terrible professora Grosse. La protagonista s’ho pren amb bon humor, però no renuncia a prendre’s la seva venjança.
Deixant de banda la seva última novel·la, Carme Riera es dóna a conèixer l’any 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora, que és un recull de contes que no ha deixat de reeditar-se. N’ha publicat moltes més de novel·les, i en la Biblioteca en tenim unes quantes:

La meitat de l’ànima
Dins el darrer blau
Epitelis tendríssims
Por el cielo y más allá
Jo pos per testimoni les gavines

09 de novembre 2006

Avui us recomano: Mel i metzines de Maria Barbal


Mel i metzines és una novel·la inspirada en els pobles del Pallars i el seu protagonista és Agustí Ribera. L’autora ens realitza com de guia per tota aquesta zona del Pallars, i ens explica la vida d’aquest personatge, des de la seva infantesa en un poble petit de muntanya fins al seu exili a París, després de passar per dos camps de concentració francesos. De tot això en podríem dir que Barbal fa una recuperació del paisatge i del temps de la pagesia mitjançant Agustí Ribera. El protagonista a partir de les metzines arribarà a la mel. També s’hauria de recalcar que encara que sembli una biografia no ho és, ja que tot és una invenció de l’autora menys el paisatge.
“No em recordo de quants anys tenia, però devia ser xicotet que, un dia, la meua mare em va comtar com havia nascut abans del temps. Segons va dir, tanta sort que no era a l’estiu perquè tot havia anat tan de pressa que, si hagués estat el cas, hauria vist la llum primera al bat del sol”. [Mel i metzines, Maria Barbal, Ed. La Magrana, p 9.]

A la Biblioteca podeu trobar d’altres llibres de Maria Barbal com:

País íntim
Pedra de tartera

03 de novembre 2006

Avui us recomano: Flor de Neu i el ventall secret de Lisa See


Lisa See neix a Paris l’any 1955, però es cria als Estats Units en el si d’una família xinesa, arrelada des de fa molt i molt de temps. Un dels seus llibres més importants és On Gold Mountain on narra la història de la seva pròpia família, d’arrels xineses i americanes. Aquest últim llibre publicat Flor de Neu i el ventall secret ha tingut molt d’èxit de públic i de crítica en els Estats Units. Per això a continuació us en fem cinc cèntims, perquè el tingueu en compte com a llibre preferit.
Lisa See en aquesta obra recrea la història de dues dones, l’Assutzena i la Flor de Neu, que mitjançant un llenguatge secret que durà segles i segles eren capaces de comunicar-se i donar sentit a la seva vida. La història està situada en la Xina del segle XIX, en aquella època les noies eren tancades i estaven sotmeses a l’embenament dels peus per garantir-ne un matrimoni profitós. Estaven recloses i totalment aïllades, ningú esperava d’elles que pensessin o tinguessin emocions. Però en una zona de la província de Hunan les dones desenvoluparen un llenguatge per a poder-se comunicar entre elles. Aquest es coneixia com Nushu els permetia brodar missatges en els ventalls, mocadors, o escriure relats. Doncs, aquesta història comença:

“Sóc, com se sol dir a la meva vila, «aquella que no ha mort encara»: una vídua de vuitanta anys. Sense el meu marit, els dies són llargs. Ja tant me fan els àpats especials que la Peònia i els altres em preparen.” [Flor de Neu i el ventall secret, Lisa See. Edicions 62, p. 5]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ARXIU DEL BLOC