Contes d’hivern és una de les obres més importants de Isak Dinesen, i una de les més reivindicatives per la crítica europea. En realitat, Isak Dinesen és el pseudònim masculí de Karen Blixen, una escript
ora contemporània, tot hi haver nascut en el segle passat. En podem dir que és contemporània pel tractament de la seva temàtica i personatges, i a més realitza un pas important dintre de la tradició romàntica. Però aquesta autora és molt més coneguda per la seva obra
Memòries de Àfrica. En sí,
Contes d’hivern simbolitza un retorn de l’autora a la seva terra natal, Dinamarca i a partir d’aquí ens mostra la seva reconciliació amb les seves arrels. El llibres comença amb “El conte del noi mariner”:
“La coberta Charlotte feia la ruta de Marsella a Atenes, amb temps rúfol i una mar tempestuosa, després de tres dies d’intensa borrascada. Un petit bordegàs mariner que es deia Simon s’estava a la coberta molla i oscil·lant, aferrat a un obenc, i mirava...”
[Extret de:
Contes d’hivern, Isak Dinesen. Traducció de Toni Pascual. Avui, p 15]
