29 de gener 2014

Novetat: Cien años de perdón de Claudio Cerdán

Cien años de perdón de Claudio Cerdán es defineix amb tres paraules: “Ver para creer”, ell mateix ho cita en la novel·la. Definitivament és impossible començar aquesta ressenya, mare meva té tanta informació. Doncs, direm que durà una setmana i quatre dies, com et canvia la vida en una setmana; en aquesta l’inspector Ramos arriba a fer una pila d’investigacions, la seva vida personal és un caos, etc.  Direm també, que el detectiu Ramos té les coses clares i així ho mostra:
“vivimos en un sistema que deja libres a los culpables y encierra a los débiles. Un tiro a tiempo,
maldita sea. Algunos se lo merecen.” [Cien años de perdón. Claudio Cerdán. Ed. Versátil, p 171]
Podríem mencionar que diu les coses pel seu nom, i d’aquestes en podem trobar més al llarg de la novel·la. Pel que fa al seu escriptor Claudio Cerdán neix a Yecla el 1981. Destacar que el 2011 guanya el Premi Novelpol amb la novel·la “El país de los ciegos” com a millor novel·la negra de l’any, i queda finalista del XIII Premi Lengua de Trapo i del Premi Silverio Canyada de la Semana Negra de Gijón. 
En fi, és un llibre non-stop, és a dir, que un no deixar de rebre informació cada minut cada segon li passen coses i si no ell les cerca. Definitivament és un personatge corrupte i sincer que no deixa indiferent a ningú. 

Aquest llibre el tenim com a novetat al nostre espai Collbató Negre. 
Al blog de Collbató Negre podeu llegir una entrevista amb Claudio Cerdán

25 de gener 2014

Novetat a la Biblioteca: Melodía en la Toscana

Deixant una mica de banda la novel·la negra, avui, us recomano una novetat: Melodía en la Toscana de Belinda Alexandra. Canviem totalment de registres aquest llibre és novel·la romàntica i té com a paisatge de fons la Florència de la Segona Guerra Mundial. La època del feixisme de Mussolini, els partidaris i els no partidaris. Pel que fa a la seva escriptora Belinda Alexandra pels lectors nacionals és molt poc coneguda, diguem que amb aquesta novel·la es dóna a conèixer. Tot i haver publicat dues obres anteriors en els anys 2010 i 2011, que porten per títol La gardenia blanca de Shanghái i La lavanda silvestre que iluminó París; i està a la venda el seu nou llibre Secreto de hermanas.
La tenim disponible a la biblioteca.

22 de gener 2014

Avui us recomano: La cursa d'Anglaterra d' Ana Campoy


Enzo Ferrari, Vicenzo Lancia, Jules Verne o el mateix Thomas A. Edison qui podria englobar aquests grans personatges en una novel·la, i perquè no, negre. Doncs aquesta ha estat Ana Campoy. Què en podríem dir de Campoy? És escriptora i periodista, a més de llicenciada en Comunicació Audiovisual, i li fascina la literatura infantil i juvenil.
Les seves primeres novel·les foren publicades al 2011 i porten per títol: Els deus ocells Elster i El xíling de plata publicats per l’editorial Edebé.
Aquesta col·lecció de llibres ens parlen de l’AlfredHitchcock i l’Agatha Christie sent joves i amics; i tots dos creen l’agencia de detectius Miller & Jones.
Concretament, el llibre La Cursa d’Anglaterra també forma part d’aquesta col·lecció. Un llibres per nens i nenes a partir de 6 anys i fins a 13. La cursa d’Anglaterra gira al voltant d’aquesta cursa d’automòbils tant famosa que es feia a principis del segle XX a Anglaterra, protagonitzades pel famós malvat estado
unidenc Thomas A. Edison i l’anglès Monty Bohermer. Al principi del llibre, ja tenim una mica de preludi de per on va la novel·la però en sí no dóna gaires pistes. Amb els altres personatges famosos, l’Alfred i l’Agatha que són els investigadors se’ls presenta un enigma que aniran resolen a partir de les pistes que aniran trobant.
En fi, és una novel·la per nens i nenes molt fàcil de llegir, amb un llenguatge molt entenedor, que t’enganxa i a partir d’aquest món es pot començar a introduir als nens i nenes en el món de la literatura negre.

17 de gener 2014

Avui us recomano: La tristeza del samurái d'en Víctor del Árbol


Avui en dia en Víctor del Árbol està en voga. Els seus llibres són d’un atractiu impressionant, és a dir, que t'enganxen des de la primera pàgina. Avui, concretament, parlem de La tristeza del samurái, una novel·la negra que ens permet conèixer com de miserable pot ser un humà. Sí senyor, que trista i amarga és la vida. La història està iniciada a partir d’una mort, la mort d’Isabel Mola, aquest és el primer personatge que ens presenta en Víctor, i tot seguit, de mica en mica ens aniran arribant els altres actors, els fills, el marit.... fins aquí podem dir. Per altra banda, La tristeza del samurái enllaça els 40 i
els 80. Realment uns anys durs des del punt de vista històric; el primer, perquè s’havia acabat una guerra i en començava un altre; i el segon, són anys de transició.
Cap al final arriba la bomba, em refereixo a l’esclat de tots els sentiments que han portat tots els personatges, des del rancor, la venjança, les ànsies de poder, etc... en podríem dir tants que no acabaríem.La cloenda molt ben acabada i lligada.
La tristeza del samurái és una novel·la recomanable, no només pel fet de ser negra, sinó que es veu una obra molt ben escrita, molt ben descrita; en fi, admirable. Suposo que per això va rebre el premi Le Prix Polar Européen que dóna la revista Le Point, i ser traduït a vàries llengües.
A la Biblioteca podreu trobar altres llibres de l’autor:
Respirar por la herida
El peso de los muertos
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ARXIU DEL BLOC