Tot parlant del Manifest de La Flama del Canigó

Com heu pogut anar veient aquestes darreres setmanes la pàgina web de la Biblioteca ha estat dedicada a La Flama del Canigó. Per això, i arribat el dia us volem convidar i a fer-vos partíceps d'aquesta festa que tindrá lloc el dia 23 de juny a l'esplanada dels bombers.

Aquest any el Manifest ha estat realitzat per Jaume Mateu (President de la Federació Llull). Però d'altres anys el text fou realitzat per Isabel-Clara Simó, de la qual recordem una de les seves oracions: "un poble que no vol morir: que vol viure, i que vol viure parlant en català. Visca la Tera!". També en Salvador Cardús i Ros digué: "La nostra terra són els Països Catalans; la llengua és la catalana; la festa és la de Sant Joan i el nostre futur és l'horitzó quan claregi aquesta nit que, no ho oblidem, és la més curta de l'any". En el manifest de l'any 2006, en Josep M. Ainaud de Lasarte menciona "Quant un poble i els seus poetes senten i diuen el mateix, tingueu confiança que les fogueres tenen futur". En el 2005 recordar les paraules de Vicenç Villatoro "Que mai no se'ns apagui". En el 2007 en Jordi Porta i Ribalta (President d'Òmnium Cultural) digué "tots els pobles manifesten la seva identitat a través de símbols". I doncs, aquest any tot recordant les paraules de Jaume Mateu: "Convoquem, doncs, al voltant de la Flama del Canigó la confiança que neix de la voluntat ferrenya i de la força dels coratjosos. I amb aquesta esperança ben armada, invoquem el futur a què tenim dret per mèrits propis els Països Catalans".

[Tota aquesta informació que hem anat publicant ha estat cedida pels representants de La Flama del Canigó de Collbató]

Auca de La Flama del Canigó

1. En Francesc Pujade ens crida i a escampar el foc ens convida.
2. ... des del cim del Canigó fins al més petit racó.
3. La festa ja té molts anys i és el fruit de grans afanys.
4. La flama, avui, té un paixà l'Iglesis de Perpinyà.
5. El Congrés és formidable,festa grossa, què diable!
6. Sardanes , castells, bastons,gegants de Picamoixons...
7. Dels Països Catalans ve la gent com bons germans.
8. En el sopar del Congrés s'entaulen sis cents o més.
9. Jordi Barre al Rosselló és qui fa de trobador.
10. També ve de La Bisbal una cobla que s'ho val.
11. El Rosselló com es mou. Cada vila fa enrenou.
12. Al Cercle dels Joves hi ha un bullit que fa frisar.
13. Fins a dalt, als Cortalets anem-hi amb colla, vailets.
14. El vespre de la Trobada tindràs per menjar l'ollada.

15. Arreu seràs convidat i no hi mancarà el cremat.
16. Porrons de vi i molta gresca.L'endemà sols aigua fresca.
17. De matí hauràs de pujar si no vols bufar i suar.
18. Contents els nins i les nines pugen feixos i feixines
19. ... pel senders d'aquella penya i ningú no els ha d'empènyer.
20. La senyera per pendó duu la creu del Canigó.
21. Quan arriba mitja nit,tot és dat i beneït.
22. El jovent de Perpinyà corre de la Pica al pla.
23. I escampa arreu del país aquell foc que el fa feliç
24. ... celebrant un dia gran:la festa de Sant Joan.
Text 2004:Ramon Cuéllar / Joan Vilamala

[Auca de La Flama del Canigó, informació extreta de la següent URL: http://www.rodolins.cat/pages/altres/pdf/flama.pdf ]

Gastronomia per la celebració de La Flama del Canigó

Podríem fer nosaltres mateixos la coca de Sant Joan:

INGREDIENTS:

Per fer la massa: 310 g de farina de força, 60 g de llevat,150 cc d’aigua

Per la pasta: 1kg de farina, 190 g de mantega, 5 ous, 220 g de sucre, 100 cc d’aigua, 10 g de sal, 1c anís, 1c aigua de flor de taronger

PREPARACIÓ MASSA. Desfeu el llevat i barregeu-lo amb la farina i l’aigua. Deixeu reposar fins que hagi doblat el seu volum. Ha de reposar en un lloc temperat a uns 22 graus de temperatura, tapat amb un drap de cuina.

Preparació pasta:

1. Preparació de la pasta: feu un cercle amb la farina; a dintre, poseu-hi els ous batuts, l’aigua i la sal i comenceu a barrejar-ho tot treballant-ho amb les mans. A mesura que amasseu la pasta aneu-hi posant la mantega estovada. Afegiu-hi el sucre i els aromatitzants.

2. Afegiu-hi la massa mare, i torneu a treballar-ho, perquè totes dues pastes quedin ben barrejades.

3.En acabat, airegeu la pasta, que consisteix a funyir-la tot aixecant-la. Sabreu que la pasta està al punt quan ja no s'enganxi tant.

4.Deixeu reposar una altra vegada prenent les mateixes precaucions que abans fins que dobli el seu volum; cal que reposi en un lloc on no hi faci massa calor i amb una humitat alta. Si fa calor puja massa ràpid i la massa s’esberla i si hi ha poca humitat es trenca.

5. Doneu forma, ovalada o rodona, a la massa amb les mans untades d'oli i col·loqueu-la en una plata per anar al forn també untada amb mantega.

6.Pinteu la coca amb ous batuts, empolseu-hi el sucre, i poseu-la a coure al forn a 180 graus fins que es vegi rossa.Si us hi agraden, escampeu-hi pinyons i fruita.

[Informació extreta de la següent URL: http://peppalau.blogspot.com/2008/05/coca-de-sant-joan.html ]

La Flama del Canigó i la Nit de Sant Joan

Tot recordant les paraules de La Nit de Sant Joan que feren tant famoses aquests tres trobadors, Joan Manuel Serrat, Juan Pardo i Antonio Morales. A partir d'aquí teniu un altre motiu per a la celebració de La Flama del Canigó a Collbató. A continuació us mostrem la cançó que fa referència als nostres focs:

Nit de Sant Joan

Un vespre quan l'estiu obria els ulls,

per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,

on vam aprendre a córrer,

damunt un pam de sorra

s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor

i amb una taula vella ja érem rics.

Pels carrers i les places

anàvem de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.

No en sabíem gaire de les llàgrimes que fan que volti el món.

Anàvem entrant a la vida.

Mai una mentida no ens calia

i res no ens robava el son...

Aquelles nits de Sant Joan...

Els anys m'han allunyat del meu carrer

i s'han perdut aquells companys de jocs.

El bo i el que fa nosa

com si qualsevol cosa.

Sembla que tot s'hagués cremat al foc

de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada

una altra vegada

veig els "nanos" collint llenya per carrer.

Corren. Com jo abans corria.

Els crido i em mirencom si fos

un cuc estrany i passatger.

Aquesta nit de Sant Joan...

Doneu-me un tros de fusta per cremar

o la prendré d'on pugui, com ahir,

com si no n'hi hagués d'altra

jo he sigut com vosaltres:

no vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.

Que amb una taula vella sigui ric.

Pels carrers i les placesaniré de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquesta nitde Sant Joan.

[Extret de la següent pàgina web: http://www.trovadores.net/nc.php?NM=2072]

Què significa La Flama del Canigó per Josep M. Ainaud de Lasarte?

Seguint les paraules de l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte defineix la flama com "un símbol. I a la vegada, és una realitat que ens il·lumina, que ens escalfa i ens aplega. I si la flama de la nit de Sant Joan és la que ens arriba des del Canigó, és doble símbol, pel cim i pel foc."

A continuació Ainaud ens mostra els diferents símbols de La Flama del Canigó vistos per diferents representats de l'àmbit de la cultura com pot ser el poeta Verdaguer que digué en el poema del Canigó -entès com a símbol-:

"El que segle bastí, l'altre ho aterra;

mes resta sempre el monument de Déu;

i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra,

al Canigó no el tiraran a terra,

no esbrancaran l'altívol Pirineu".

En Joan Maragall anima a encendre al poble "Els focs d'aquest Sant Joan":

"Ja les podeu fer ben altes

les fogueres, aquest any,

cal que brillin lluny i es vegin,

els focs d'aquest Sant Joan."

Finalitza Ainaud el seu text "Quant un poble i els seus poetes senten i diuen el mateix, tingueu confiança que les fogueres tenen futur. I que la Flama baixada del Canigó, abrandará, a la llarga, els camps i les ciutats de les notres terres encara adormides.

[Informació extreta del Manifest de La Flama del Canigó de l'Any 2006 realitzat per Josep Maria Ainaud de Lasarte]

Mes de juny: La Flama del Canigó a Collbató

Com sabeu tots, La Flama del Canigó simbolitza la unitat dels Països Catalans, l'acte té lloc el dia de la revetlla de Sant Joan. Pel que fa a la muntanya del Canigó, aquesta és visible des de tota la Catalunya nord i des de les planes empordaneses ha esdevingut per molts motius símbol de les terres catalanes i durant molts anys es cregués que era la muntanya més alta del nostre Pirineu. En un d'aquests pobles, Arles de Tec, nasqué Francesc Pujade, un home profundament català, excursionista i enamorat del Canigó -a on va arribar a pujar 130 vegades- i del poema de mossèn Cinto que porta aquest nom. En Francesc havia nascut el 23 de juny i emprà aquesta coincidència per revifar la tradició dels focs de Sant Joan empletant-los amb la mítica màgia del Canigó i dotant-los d'un profund sentit de nacionalisme i d'unitat dels Països Catalans.

Així, el 23 de juny de 1955, amb uns amics va pujar al cim portant uns feixos de llenya, ja que a dalt no hi ha vegetació, i encengueren una foguera que fou visible des de molts pobles. L’any sobre hi van tornar però aquesta vegada a tot arreu des d’on es podia veure el Canigó tenien preparades fogueres amb la consigna d’encendre-les tan bon punt veiessin cremar la de la Pica.
La Flama del Canigó evolucionà: el 1963, es va encendre el foc a la Pica, baixaren la flama a la plana, i així encengueren amb ella el màxim de fogueres possible. A partir del 1964 ja es deixaria la flama al Castellet de Perpinyà on romandria encesa durant tot l’any i el dia 22 de juny la tornarien a pujar al cim per regenerar-la. A partir del 1966 la Flama entra al Principat i s’hi comença a distribuir.
Actualment, el dia 22 de juny al matí es recull la flama al Castellet i és pujada al cim a darreres hores de la tarda; al punt de mitjanit es procedeix a la cerimònia de regeneració i, a partir de llavors, tothom qui ho vol pot prendre la flama cap a les seves contrades. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents de tot arreu dels Països Catalans, s’hi hauran pujat el diumenge abans. Amb la flama d’aquesta foguera s’encendrà un llantió al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny, que tornarà a començar el cicle.

[Informació extreta de la següent URL: http://www.flamadelcanigo.com/]