Seguint les paraules de l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte defineix la flama com "un símbol. I a la vegada, és una realitat que ens il·lumina, que ens escalfa i ens aplega. I si la flama de la nit de Sant Joan és la que ens arriba des del Canigó, és doble símbol, pel cim i pel foc."
A continuació Ainaud ens mostra els diferents símbols de La Flama del Canigó vistos per diferents representats de l'àmbit de la cultura com pot ser el poeta Verdaguer que digué en el poema del Canigó -entès com a símbol-:
"El que segle bastí, l'altre ho aterra;
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra,
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l'altívol Pirineu".
En Joan Maragall anima a encendre al poble "Els focs d'aquest Sant Joan":
"Ja les podeu fer ben altes
les fogueres, aquest any,
cal que brillin lluny i es vegin,
els focs d'aquest Sant Joan."
Finalitza Ainaud el seu text "Quant un poble i els seus poetes senten i diuen el mateix, tingueu confiança que les fogueres tenen futur. I que la Flama baixada del Canigó, abrandará, a la llarga, els camps i les ciutats de les notres terres encara adormides.
[Informació extreta del Manifest de La Flama del Canigó de l'Any 2006 realitzat per Josep Maria Ainaud de Lasarte]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada