AVUI US RECOMANO: El salón de ámbar de Matilde Asensi

El Grup d’Escacs són uns lladres experimentats d’obres d’art entre els quals hi ha l’Ana, la qual és un peó, és a dir, la que roba i es juga la pell en cada moment. En el grup també hi ha el Roi (un príncep) que és qui mana, la Donna, el Rook, és el jove informàtic Laüfer i el portugués Cavalo. En un dels robatoris l’Ana es troba amb un detall que no lliga; és un quadre sota del qual n’hi ha un altre d’enganxat. A partir d’aquí, la seva curiositat i l’esforç de l’equip en els seus investigadors, es posen de ple en la recerca de la vuitena meravella del món el Saló d’àmbar. Juntament amb aquest fet hi haurà una intriga nazi barrejada amb els desitjos de l’Ana per Cabalo, la seva relació personal amb Ezequiela i la seva tia Juana i d’altres dades que fan d’aquesta novel·la una de les més entretingudes i lleugeres que ha escrit Matilde Asensi.

Aquesta novel·la i d’altres com:
El último catón
Iacobus
El origen perdido

Podreu trobar en la Biblioteca. Us hi esperem!!

AVUI US RECOMANO: La canción de Dorotea de Rosa Regàs

“Se llamaba Adelita. Era una mujer tan baja que ni siquiera en las raras ocasiones en que se ponía zapatos de altos tacones, sobre los que balanceaba incómoda aunque segura levantaba del suelo más de un metroc cincuenta. Sin embargo, lo más peculiar de su figura era, sin lugar era, sin lugar a dudas, la estructura de su cuerpo reducido.”
[La canción de Dorotea, Rosa Regàs, Ed. Planeta, p 9]

Rosa Regàs conte com Aurèlia, una madura professora universitària encara atractiva i que té un bon nivell econòmic es veu enredada en les trapelleries d’Adelita, la criada que cuida de la seva casa de camp, prop de Girona, i a partir d’aquests fets li sobrevenen unes crisis d’autoestima. La història es explicada en primera persona, aquest recorda els esdeveniments que han causat la seva pertorbació.
A partir d’aquest relat, Rosas Regàs invita al lector a penetrar en els misteris dels sentiments i dels temors.

Si voleu saber més coses de la Rosa Regàs en aquesta pàgina web hi ha més informació:

http://www.rosaregas.net

Llibres més venuts. Setmana del 9 al 15 de març de 2006

Ficció en català

1. L'Església del Mar, Ildefonso Falcones. Rosa del Vents
2. Bogeries de Brooklyn, Paul Auster. Edicions 62
3. Farsa, Màrius Serra. Planeta
4. Adéu-suau, Isabel-Clara Simó. Edicions 62
5. La pell freda, Albert Sánchez Piñol. La Campana
6. Nocturn de Primavera, Josep Pla. Destino
7. Pandora al Congo, Albert Sánchez Piñol. La Campana
8.Fortalesa Digital, Dan Brown. Empúries
9. El metall impur, Julià de Jodar. Proa
10. El mal francès, Lluís Maria Todó. Destino

No Ficció en català

1. El viatge a la felicitat, Eduardo Punset. Columna
2. A peu per Aragó, Josep M. Espinàs. La Campana
3. Tor. Tretze cases i tres morts, Carles Porta. La Campana
4. Èric i l'exèrcit del fènix, Èric Bertran. Proa
5. Informe Sanuy, Francesc Sanuy. La Campana
6. Quadern de bitàcola. Ferran Ramon-Cortés. RBA-Integral
7. Economia de butxaca, Josep M. Ureta. Viena
8. L'endemà de la independència, Diversos Autors. L'Esfera...
9. Supernanny, Jo Frost. Columna
10. La força de l'optimisme, Luis Rojas Marcos. Edicions 62

[Rànquing públicat al diari El Periódico el dia 16 de març de 2006]

AVUI US RECOMANO: Tòquio Blues de Haruki Murakami

Toru Watanabe, un executiu de 37 anys, escolta per casualitat una vella cançó dels Beatles, i la música el fa retornar a la seva joventut, al Tokio de finals dels anys seixanta. Toru recorda una barreja de melodies, i també a la inestable i misteriosa Naoko, la novia del seu millor amic, Kizuki. El suïcidi d’aquest, i la distància durant un any fins que es troben amb la Naoko a la universitat. En allí inicien una relació íntima...
Avui en dia, aquesta novel·la és considerada un clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, i està tenint un èxit aclaparador arreu del món. En fi, Tòquio Blues narra l’educació sentimental d’un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. La novel·la està plena d’humor i d’influències occidentals com Salinger, Sylvia Plath o Harper Lee.
Tal i com diu la portada del llibre:

«Qui vulgui estar a l’última ha de llegir, sens dubte, Haruki Murakami» [World Press Review]

AVUI US RECOMANO: Las amantes d’Elfriede Jelinek

“Prefacio:
¿conocen ese HERMOSO país con sus valles y colinas? Lo delimitan en la lejanía hermosas montañas, tiene un horizonte, cosa que no muchos países tienen”.
[Las amantes, Elfriede Jelinek. El Aleph editores, p 7]

Així comença Jelinek el seu llibre Las amantes, amb aquesta paraula obtindríem el resum perfecte del llibre. Que no s’espantin els homes per a ells també és apta. No és una novel·la reivindicativa tan sols parla de dues dones, la Brigitte i la Paula, les quals estan embarassades, estan casades, etc. El que intenta Jelinek es fer una crítica a la realitat quotidiana de la condició de la dona d’occident i el destí d’aquesta; és un text ple d’ironia i sarcasme.

D’aquests i d’altres llibres podeu trobar en la Biblioteca en aquest mes de març dedicats a la dona.