“Se llamaba Adelita. Era una mujer tan baja que ni siquiera en las raras ocasiones en que se ponía zapatos de altos tacones, sobre los que balanceaba incómoda aunque segura levantaba del suelo más de un metroc cincuenta. Sin embargo, lo más peculiar de su figura era, sin lugar era, sin lugar a dudas, la estructura de su cuerpo reducido.”
[La canción de Dorotea, Rosa Regàs, Ed. Planeta, p 9]
Rosa Regàs conte com Aurèlia, una madura professora universitària encara atractiva i que té un bon nivell econòmic es veu enredada en les trapelleries d’Adelita, la criada que cuida de la seva casa de camp, prop de Girona, i a partir d’aquests fets li sobrevenen unes crisis d’autoestima. La història es explicada en primera persona, aquest recorda els esdeveniments que han causat la seva pertorbació.
A partir d’aquest relat, Rosas Regàs invita al lector a penetrar en els misteris dels sentiments i dels temors.
[La canción de Dorotea, Rosa Regàs, Ed. Planeta, p 9]
Rosa Regàs conte com Aurèlia, una madura professora universitària encara atractiva i que té un bon nivell econòmic es veu enredada en les trapelleries d’Adelita, la criada que cuida de la seva casa de camp, prop de Girona, i a partir d’aquests fets li sobrevenen unes crisis d’autoestima. La història es explicada en primera persona, aquest recorda els esdeveniments que han causat la seva pertorbació.
A partir d’aquest relat, Rosas Regàs invita al lector a penetrar en els misteris dels sentiments i dels temors.
Si voleu saber més coses de la Rosa Regàs en aquesta pàgina web hi ha més informació:
http://www.rosaregas.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada