Xavier Fàbregas amb De la cuina al menjador ens prensenta un suggerent anàlisi sobre el per què i el com de menjar. Tot comença amb les següents paraules:
"L'àpat és un dels actes socials més complexos i constitueix, en conseqüència, un espectacle que en ell mateix defineix una cultura, unes creences, una concepció del món. Poques vegades prefereix l'home menjar en solitari. I quan ho fa, empès per imperatius laborals, en la pausa que divideix la seva jornada, quelcom de tètric plana sobre les mandíbules del comensal: observem, si no, aquests restaurants on oficinistes i buròcrates, aus de ciutat momentàniament allunyades de la llar, acudeixen a cruspir amb un profund escepticisme el menú econòmic del migdia".
"L'àpat és un dels actes socials més complexos i constitueix, en conseqüència, un espectacle que en ell mateix defineix una cultura, unes creences, una concepció del món. Poques vegades prefereix l'home menjar en solitari. I quan ho fa, empès per imperatius laborals, en la pausa que divideix la seva jornada, quelcom de tètric plana sobre les mandíbules del comensal: observem, si no, aquests restaurants on oficinistes i buròcrates, aus de ciutat momentàniament allunyades de la llar, acudeixen a cruspir amb un profund escepticisme el menú econòmic del migdia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada