![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaOg8OjJOUfIzBL1mHX_D2xNvMTdacrGVBgSdN87p8JNw4kewryw7uYG6lE57lgrKpkIvKBv4LjnGy05Y3jCR6qqgW67kAh0cAP1lfDovMNlhbXj1uEHc1YKHBjQoSCjegXbdq/s320/933026031_4cdb3af849_m.jpg)
Xavier Fàbregas amb De la cuina al menjador ens prensenta un suggerent anàlisi sobre el per què i el com de menjar. Tot comença amb les següents paraules:
"L'àpat és un dels actes socials més complexos i constitueix, en conseqüència, un espectacle que en ell mateix defineix una cultura, unes creences, una concepció del món. Poques vegades prefereix l'home menjar en solitari. I quan ho fa, empès per imperatius laborals, en la pausa que divideix la seva jornada, quelcom de tètric plana sobre les mandíbules del comensal: observem, si no, aquests restaurants on oficinistes i buròcrates, aus de ciutat momentàniament allunyades de la llar, acudeixen a cruspir amb un profund escepticisme el menú econòmic del migdia".
"L'àpat és un dels actes socials més complexos i constitueix, en conseqüència, un espectacle que en ell mateix defineix una cultura, unes creences, una concepció del món. Poques vegades prefereix l'home menjar en solitari. I quan ho fa, empès per imperatius laborals, en la pausa que divideix la seva jornada, quelcom de tètric plana sobre les mandíbules del comensal: observem, si no, aquests restaurants on oficinistes i buròcrates, aus de ciutat momentàniament allunyades de la llar, acudeixen a cruspir amb un profund escepticisme el menú econòmic del migdia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada