Tot comença:
“Un edifici quadrat, gris, de trenta-quatre pisos, només. Damunt la porta principal, les paraules «Centre d’Incubació i Condicionament de Londres Central», i, en un escut, la divisa de l’Estat Mundial: «Comunitat, Identitat, Estabilitat.»
L’enorme sala de la planta baixa estava orientada de cara al nord. Freda, tot i l’estiu que regnava a l’exterior i la calor tropical de la sala, en una claror feble, crua, entrava per les finestres cercant àvidament alguna figura...”
[Un món feliç, Aldous Huxley. Ed. Proa, p 7]
El llibre es podria resumir en poques paraules, Huxley ens mostra una humanitat desenfadada, saludable i avançada tecnològicament. És un món on no existeix ni la guerra ni la pobresa i tots són feliços. No obstant, la ironia resideix en destruir conceptes com: família, diversitat cultural, art, literatura, religió i filosofia. La novel·la es desenvolupa en una època futura on les persones són incubades i predestinades des de que neixen. El planeta està unit a partir d’un estat mundial, sota un govern pacífic, i on ha creat un societat d’alta tecnologia homogènia per tot el món, adquirint un estatus basat en el fordisme.
La narració gira al voltant de dos personatges: Bernard Marx, un alfa rebutjat socialment per no prendre soma i ser més baix que els denominats alfes (a causa d’un suposat fallo durant la gestació), i l’altre protagonista és Lenina Crowne, que al visitar una reserva d’indis nordamericans, se’n porta a un d’allà a un grup denominat “salvatges”.
En definitiva, Huxley ens mostra el millor dels mons possibles.
“Un edifici quadrat, gris, de trenta-quatre pisos, només. Damunt la porta principal, les paraules «Centre d’Incubació i Condicionament de Londres Central», i, en un escut, la divisa de l’Estat Mundial: «Comunitat, Identitat, Estabilitat.»
L’enorme sala de la planta baixa estava orientada de cara al nord. Freda, tot i l’estiu que regnava a l’exterior i la calor tropical de la sala, en una claror feble, crua, entrava per les finestres cercant àvidament alguna figura...”
[Un món feliç, Aldous Huxley. Ed. Proa, p 7]
El llibre es podria resumir en poques paraules, Huxley ens mostra una humanitat desenfadada, saludable i avançada tecnològicament. És un món on no existeix ni la guerra ni la pobresa i tots són feliços. No obstant, la ironia resideix en destruir conceptes com: família, diversitat cultural, art, literatura, religió i filosofia. La novel·la es desenvolupa en una època futura on les persones són incubades i predestinades des de que neixen. El planeta està unit a partir d’un estat mundial, sota un govern pacífic, i on ha creat un societat d’alta tecnologia homogènia per tot el món, adquirint un estatus basat en el fordisme.
La narració gira al voltant de dos personatges: Bernard Marx, un alfa rebutjat socialment per no prendre soma i ser més baix que els denominats alfes (a causa d’un suposat fallo durant la gestació), i l’altre protagonista és Lenina Crowne, que al visitar una reserva d’indis nordamericans, se’n porta a un d’allà a un grup denominat “salvatges”.
En definitiva, Huxley ens mostra el millor dels mons possibles.
Significat de fordisme: http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/temas/f/o.htm
Aquest i molts d'altres llibres podeu trobar a la vostra biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada