Avui us recomano: La ciutat invisible, d’Emili Rosales

La Ciutat invisible fou la guanyadora del Premi Sant Jordi de 2004, un premi que s’atorga cada any, pels voltants de Nadal, durant la nit de Santa Llúcia, l’any passat el guanyà Carme Riera amb la novel·la La meitat de l’ànima. Continuant amb l’obra, La Ciutat invisible, l’autor combina dues històries que s’entrellacen amb dos segles de diferència. D’una banda, la història contemporània d’un galerista que vol reconciliar-se amb el seu passat. De l’altra, l’intent fallit del rei Carles III de construir una gran i luxosa ciutat al Delta de l’Ebre, a la població de la Ràpita. En l’argument també s’hi barreja una complicada història d’amor i, sobretot, la descoberta d’un quadre inèdit de Giambattista Tiepolo, considerat l’últim gran mestre de la pintura italiana.
Emili Rosales va nèixer l’any 1968 a Sant Carles de la Ràpita, i es dóna a conèixer amb la novel·la La casa de la platja, l’any 1995. Mes tard, ha publicat llibres com Els amos del món i Mentre Barcelona dorm, ha treballat tant en el camp de la narrativa com el de la poesia. A partir d’aquestes línies us convidem a venir a la Biblioteca a catar aquesta novel·la:
“Ja no havia tornat a pensar en la Ciutat invisible. O potser només era en somnis.
Aleshores, no fa gaires setmanes, vais rebre un sobre sense remitent que contenia la còpia d’un llarg document manuscrit, la lletra ondulada del qual, elegant, com una successió de pals i llanos estirats, em va cridar l’atenció tot d’una…”