Mes de Juliol-Agost: Novel·la de ciutats i països del món

Durant aquests dos mesos us recomanem aquestes novel·les que ens descriuen diferents territoris mundials des d'Europa fins a la Xina:

Xina= La esposa del Dios del fuego, Amy Tan. (una novel·la que ens transporta de la Xina feudal dels anys 20 fins la modernitat dels Estats Units)

El Caire= El callejón de los milagros, Naguib Mahfuz (novel·la de premi nobel)

Japó= Tòquio Blues, Haruki Murakami (considerada el clàssic modern de la literatura japonesa)

Kènia= Bajo el sol de Kenia, Barbara Wood (en les seves novel·les realitza una combinació d'amor, acció i exotisme)

Normandia= Com unes vacances, Imma Monsó (una teràpia gens convencional)

Nova York= Bogeries de Brooklyn, Paul Auster (part de la seva obra està ambientada en aquesta ciutat)

Barcelona= L´'Església del mar, Ildefonso Falcones (una excursió per la Barcelona medieval)

València= Espècies protegides, Ferran Torrent (ens explica una mica la fauna valenciana)

Austràlia= Boomerang. Viaje al corazón de Australia, Xavier Moret

Bogotá= Sicario, Alberto Vázquez-Figueroa (la dura vida dels carrers d'aquesta ciutat)

Aquestes i d'altres novel·les trobareu a la Biblioteca de Collbató. Us hi esperem!

Recomanció de cara a l'estiu: Per molts anys! de Sílvia Soler

Tot comença:

"Hola, em dic Ília i tinc quaranta anys.

Silenci sepulcral. Tothom em mira. Noto que em comencen a suar les mans i m'esforço a pensar: no passa res... Tots ells en tenen quaranta...

Reconèixer-ho públicament ja és un primer pas...

Tot d'una, es posen tots a aplaudir: «Benvinguda Ília!»"

[Informació extreta de Per molts anys!, Sílvia Soler. Ed. Columna, p 17]

Després de publicar 39+1 i 39+1+1 Sílvia Soler ens torna a aportar-nos un to d'humor amb la seva última novel·la Per molts anys!. D'ella en la contraportada ens diu: "amb marit o sense, amb èxit professional o sense, amb cel·lulitis o sense (que no en tens? Ja!): bufa les espelmes, diverteix-te i aprofita els millors anys de la teva vida!".

Que més podríem dir d'aquesta novel·la doncs simplement que la llegiu que hi gaudireu.

A la Biblioteca i podeu trobar tant el 39+1 com el 39+1+1.

Tot parlant del Manifest de La Flama del Canigó

Com heu pogut anar veient aquestes darreres setmanes la pàgina web de la Biblioteca ha estat dedicada a La Flama del Canigó. Per això, i arribat el dia us volem convidar i a fer-vos partíceps d'aquesta festa que tindrá lloc el dia 23 de juny a l'esplanada dels bombers.

Aquest any el Manifest ha estat realitzat per Jaume Mateu (President de la Federació Llull). Però d'altres anys el text fou realitzat per Isabel-Clara Simó, de la qual recordem una de les seves oracions: "un poble que no vol morir: que vol viure, i que vol viure parlant en català. Visca la Tera!". També en Salvador Cardús i Ros digué: "La nostra terra són els Països Catalans; la llengua és la catalana; la festa és la de Sant Joan i el nostre futur és l'horitzó quan claregi aquesta nit que, no ho oblidem, és la més curta de l'any". En el manifest de l'any 2006, en Josep M. Ainaud de Lasarte menciona "Quant un poble i els seus poetes senten i diuen el mateix, tingueu confiança que les fogueres tenen futur". En el 2005 recordar les paraules de Vicenç Villatoro "Que mai no se'ns apagui". En el 2007 en Jordi Porta i Ribalta (President d'Òmnium Cultural) digué "tots els pobles manifesten la seva identitat a través de símbols". I doncs, aquest any tot recordant les paraules de Jaume Mateu: "Convoquem, doncs, al voltant de la Flama del Canigó la confiança que neix de la voluntat ferrenya i de la força dels coratjosos. I amb aquesta esperança ben armada, invoquem el futur a què tenim dret per mèrits propis els Països Catalans".

[Tota aquesta informació que hem anat publicant ha estat cedida pels representants de La Flama del Canigó de Collbató]

Auca de La Flama del Canigó

1. En Francesc Pujade ens crida i a escampar el foc ens convida.
2. ... des del cim del Canigó fins al més petit racó.
3. La festa ja té molts anys i és el fruit de grans afanys.
4. La flama, avui, té un paixà l'Iglesis de Perpinyà.
5. El Congrés és formidable,festa grossa, què diable!
6. Sardanes , castells, bastons,gegants de Picamoixons...
7. Dels Països Catalans ve la gent com bons germans.
8. En el sopar del Congrés s'entaulen sis cents o més.
9. Jordi Barre al Rosselló és qui fa de trobador.
10. També ve de La Bisbal una cobla que s'ho val.
11. El Rosselló com es mou. Cada vila fa enrenou.
12. Al Cercle dels Joves hi ha un bullit que fa frisar.
13. Fins a dalt, als Cortalets anem-hi amb colla, vailets.
14. El vespre de la Trobada tindràs per menjar l'ollada.

15. Arreu seràs convidat i no hi mancarà el cremat.
16. Porrons de vi i molta gresca.L'endemà sols aigua fresca.
17. De matí hauràs de pujar si no vols bufar i suar.
18. Contents els nins i les nines pugen feixos i feixines
19. ... pel senders d'aquella penya i ningú no els ha d'empènyer.
20. La senyera per pendó duu la creu del Canigó.
21. Quan arriba mitja nit,tot és dat i beneït.
22. El jovent de Perpinyà corre de la Pica al pla.
23. I escampa arreu del país aquell foc que el fa feliç
24. ... celebrant un dia gran:la festa de Sant Joan.
Text 2004:Ramon Cuéllar / Joan Vilamala

[Auca de La Flama del Canigó, informació extreta de la següent URL: http://www.rodolins.cat/pages/altres/pdf/flama.pdf ]

Gastronomia per la celebració de La Flama del Canigó

Podríem fer nosaltres mateixos la coca de Sant Joan:

INGREDIENTS:

Per fer la massa: 310 g de farina de força, 60 g de llevat,150 cc d’aigua

Per la pasta: 1kg de farina, 190 g de mantega, 5 ous, 220 g de sucre, 100 cc d’aigua, 10 g de sal, 1c anís, 1c aigua de flor de taronger

PREPARACIÓ MASSA. Desfeu el llevat i barregeu-lo amb la farina i l’aigua. Deixeu reposar fins que hagi doblat el seu volum. Ha de reposar en un lloc temperat a uns 22 graus de temperatura, tapat amb un drap de cuina.

Preparació pasta:

1. Preparació de la pasta: feu un cercle amb la farina; a dintre, poseu-hi els ous batuts, l’aigua i la sal i comenceu a barrejar-ho tot treballant-ho amb les mans. A mesura que amasseu la pasta aneu-hi posant la mantega estovada. Afegiu-hi el sucre i els aromatitzants.

2. Afegiu-hi la massa mare, i torneu a treballar-ho, perquè totes dues pastes quedin ben barrejades.

3.En acabat, airegeu la pasta, que consisteix a funyir-la tot aixecant-la. Sabreu que la pasta està al punt quan ja no s'enganxi tant.

4.Deixeu reposar una altra vegada prenent les mateixes precaucions que abans fins que dobli el seu volum; cal que reposi en un lloc on no hi faci massa calor i amb una humitat alta. Si fa calor puja massa ràpid i la massa s’esberla i si hi ha poca humitat es trenca.

5. Doneu forma, ovalada o rodona, a la massa amb les mans untades d'oli i col·loqueu-la en una plata per anar al forn també untada amb mantega.

6.Pinteu la coca amb ous batuts, empolseu-hi el sucre, i poseu-la a coure al forn a 180 graus fins que es vegi rossa.Si us hi agraden, escampeu-hi pinyons i fruita.

[Informació extreta de la següent URL: http://peppalau.blogspot.com/2008/05/coca-de-sant-joan.html ]

La Flama del Canigó i la Nit de Sant Joan

Tot recordant les paraules de La Nit de Sant Joan que feren tant famoses aquests tres trobadors, Joan Manuel Serrat, Juan Pardo i Antonio Morales. A partir d'aquí teniu un altre motiu per a la celebració de La Flama del Canigó a Collbató. A continuació us mostrem la cançó que fa referència als nostres focs:

Nit de Sant Joan

Un vespre quan l'estiu obria els ulls,

per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,

on vam aprendre a córrer,

damunt un pam de sorra

s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor

i amb una taula vella ja érem rics.

Pels carrers i les places

anàvem de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.

No en sabíem gaire de les llàgrimes que fan que volti el món.

Anàvem entrant a la vida.

Mai una mentida no ens calia

i res no ens robava el son...

Aquelles nits de Sant Joan...

Els anys m'han allunyat del meu carrer

i s'han perdut aquells companys de jocs.

El bo i el que fa nosa

com si qualsevol cosa.

Sembla que tot s'hagués cremat al foc

de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada

una altra vegada

veig els "nanos" collint llenya per carrer.

Corren. Com jo abans corria.

Els crido i em mirencom si fos

un cuc estrany i passatger.

Aquesta nit de Sant Joan...

Doneu-me un tros de fusta per cremar

o la prendré d'on pugui, com ahir,

com si no n'hi hagués d'altra

jo he sigut com vosaltres:

no vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.

Que amb una taula vella sigui ric.

Pels carrers i les placesaniré de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquesta nitde Sant Joan.

[Extret de la següent pàgina web: http://www.trovadores.net/nc.php?NM=2072]

Què significa La Flama del Canigó per Josep M. Ainaud de Lasarte?

Seguint les paraules de l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte defineix la flama com "un símbol. I a la vegada, és una realitat que ens il·lumina, que ens escalfa i ens aplega. I si la flama de la nit de Sant Joan és la que ens arriba des del Canigó, és doble símbol, pel cim i pel foc."

A continuació Ainaud ens mostra els diferents símbols de La Flama del Canigó vistos per diferents representats de l'àmbit de la cultura com pot ser el poeta Verdaguer que digué en el poema del Canigó -entès com a símbol-:

"El que segle bastí, l'altre ho aterra;

mes resta sempre el monument de Déu;

i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra,

al Canigó no el tiraran a terra,

no esbrancaran l'altívol Pirineu".

En Joan Maragall anima a encendre al poble "Els focs d'aquest Sant Joan":

"Ja les podeu fer ben altes

les fogueres, aquest any,

cal que brillin lluny i es vegin,

els focs d'aquest Sant Joan."

Finalitza Ainaud el seu text "Quant un poble i els seus poetes senten i diuen el mateix, tingueu confiança que les fogueres tenen futur. I que la Flama baixada del Canigó, abrandará, a la llarga, els camps i les ciutats de les notres terres encara adormides.

[Informació extreta del Manifest de La Flama del Canigó de l'Any 2006 realitzat per Josep Maria Ainaud de Lasarte]

Mes de juny: La Flama del Canigó a Collbató

Com sabeu tots, La Flama del Canigó simbolitza la unitat dels Països Catalans, l'acte té lloc el dia de la revetlla de Sant Joan. Pel que fa a la muntanya del Canigó, aquesta és visible des de tota la Catalunya nord i des de les planes empordaneses ha esdevingut per molts motius símbol de les terres catalanes i durant molts anys es cregués que era la muntanya més alta del nostre Pirineu. En un d'aquests pobles, Arles de Tec, nasqué Francesc Pujade, un home profundament català, excursionista i enamorat del Canigó -a on va arribar a pujar 130 vegades- i del poema de mossèn Cinto que porta aquest nom. En Francesc havia nascut el 23 de juny i emprà aquesta coincidència per revifar la tradició dels focs de Sant Joan empletant-los amb la mítica màgia del Canigó i dotant-los d'un profund sentit de nacionalisme i d'unitat dels Països Catalans.

Així, el 23 de juny de 1955, amb uns amics va pujar al cim portant uns feixos de llenya, ja que a dalt no hi ha vegetació, i encengueren una foguera que fou visible des de molts pobles. L’any sobre hi van tornar però aquesta vegada a tot arreu des d’on es podia veure el Canigó tenien preparades fogueres amb la consigna d’encendre-les tan bon punt veiessin cremar la de la Pica.
La Flama del Canigó evolucionà: el 1963, es va encendre el foc a la Pica, baixaren la flama a la plana, i així encengueren amb ella el màxim de fogueres possible. A partir del 1964 ja es deixaria la flama al Castellet de Perpinyà on romandria encesa durant tot l’any i el dia 22 de juny la tornarien a pujar al cim per regenerar-la. A partir del 1966 la Flama entra al Principat i s’hi comença a distribuir.
Actualment, el dia 22 de juny al matí es recull la flama al Castellet i és pujada al cim a darreres hores de la tarda; al punt de mitjanit es procedeix a la cerimònia de regeneració i, a partir de llavors, tothom qui ho vol pot prendre la flama cap a les seves contrades. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents de tot arreu dels Països Catalans, s’hi hauran pujat el diumenge abans. Amb la flama d’aquesta foguera s’encendrà un llantió al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny, que tornarà a començar el cicle.

[Informació extreta de la següent URL: http://www.flamadelcanigo.com/]

Avui us recomano: De la cuina al menjador de Xavier Fàbregas

Xavier Fàbregas amb De la cuina al menjador ens prensenta un suggerent anàlisi sobre el per què i el com de menjar. Tot comença amb les següents paraules:

"L'àpat és un dels actes socials més complexos i constitueix, en conseqüència, un espectacle que en ell mateix defineix una cultura, unes creences, una concepció del món. Poques vegades prefereix l'home menjar en solitari. I quan ho fa, empès per imperatius laborals, en la pausa que divideix la seva jornada, quelcom de tètric plana sobre les mandíbules del comensal: observem, si no, aquests restaurants on oficinistes i buròcrates, aus de ciutat momentàniament allunyades de la llar, acudeixen a cruspir amb un profund escepticisme el menú econòmic del migdia".

La Biblioteca participa en les 11 Jornades Catalanes d'Informació i Documentació

La Biblioteca de Collbató ha assistit a les 11 Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya que han tingut lloc el 22 i 23 de maig. En aquestes jornades s'ha parlat sobre el present i el futur de les biblioteques públiques i centres de documentació. La Conferència Inaugural va ser presidida per la presidenta del COBDC, Eulàlia Espinàs, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserres i per últim, el director de la Biblioteca Pública de North Plains, Aaron Schmidt que va enraonar sobre la Library 2.0. A partir d'aquí hi hagueren varies taules de debat en les que es varen debatre sobre la importància de les tecnologies en les biblioteques, si la biblioteca hauria d'estar feta a mida de l'usuari o el mecenatge i patrocini, entre moltes d’altres. Al mateix temps, també es presentaren les Jornades de Documentació Audiovisual i les 2ones Jornades de Nascuts per Llegir. Es varen fer les presentacions d'empreses del sector com Biblària i Aida Centre. Per últim, es va fer el lliurament del II Premi COBDC i un acte de cloenda.
Per a més informació podeu consultar el web: http://www.cobdc.org/jornades/11JCD/index.html

Avui us recomano: El Llibre de les Sopes de Josep Lladonosa i Giró

Josep Lladonosa és premi Nacional de Gastronomia i un dels gastrònoms més prestigiosos catalans. Autor de diversos llibres com El gran llibre de la cuina catalana, La cuina catalana d'ahir i d'avui, i aquest que us recomanem El Llibre de les Sopes. Aquest llibres no és un receptari de cuina catalana, sinó que inclou també una àmplia mostra de les sopes més destacades de la cuina europea com dels refinats potatges, purés i cremes d'origen francès o els "cocidos" castellans. Podeu trobar les següents receptes: "Sopa d'ametlles", "Sopa Minestrone", "Sopa de cireres", "Pote gallec", "Sopa de galets farcits", entre moltes d'altres. Aquest llibre el podeu venir a consultar a la Biblioteca.

Avui us recomano: Delicias d’Eva Arguiñano

La popular cuinera de postres, Eva Arguiñano ens presenta un nou llibre, Delicias. En aquest hi trobem receptes ben senzilles i realitzades amb ingredients de la nostra cuina. D’entre elles destacarem “Gazpacho de fresas con barritas de pan dulce frito”, “Helado de vinagre con sopa de sandía”, “Menestra de frutas tropicales con coco”, “Flan de melocotón”, “Pan y mantequilla de aguacate”, entre moltes altres. Eva Arguiñano va començar com ajudant de cuina amb el seu germà, però en la secció de postres. De mica en mica ha anat perfeccionant el seu llegat fins arribar a l’actualitat. Avui la podem veure presentant un programa de cuina en la cadena de televisió La Sexta.
A la biblioteca hi podeu trobar d’altres llibres de l’Eva Arguiñano com La pastelería o Lo más dulce.

Avui us recomano: Cuinar per ser feliç de Carme Ruscalleda

És un llibre útil per la cuina de cada dia o per les ocasions especials. L'essència d'aquestes receptes es troba en la combinació de la tradició de les àvies amb la innovació de Carme Ruscalleda. En Cuinar per ser feliç Ruscalleda ens presenta més de 100 receptes fàcils i ràpides de fer que defugen l'artifici i la sofisticació, tampoc trobarem receptes complicades ni ingredients difícils d'aconseguir. Finalment dir que tot el que s'hi explica es pot elaborar en una cuina domèstica i amb productes naturals a l'abast de tothom en els mercats del nostre país.

Per a més informació de Carme Ruscalleda podeu consultar: http://www.ruscalleda.com/

Visita de l' escriptora i il·lustradora Mercè Arànega

El proper dia 8 de maig ens visitarà l' escriptoria i il·lustradora Mercè Arànega. L'acte es realitzarà a partir de les 17.15h en el Ceip Collbató. Podrem gaudir durant una estona de les seves arts com a dibuixant de contes per a nens i nenes.

La Mercè Arànega es dedica des de fa molts anys al foment de la lectura, i la seva feina sempre ha girat al voltant del món dels dibuixos i de cara als més petits. Doncs el que li agrada més es visitar les escoles i biblioteques per estar en contacte amb els més petits i poder explicar com es fa un conte, i d'aquesta manera encomanar-li's les ganes de llegir.

Us esperem a tots!

Projecte Anem a la Biblioteca. De L’Abellerol a la Biblioteca.

La Biblioteca Municipal de Collbató i la Llar d’Infants, L’Abellerol, tornen a reprendre el Projecte Anem a la Biblioteca. De L’Abellerol a la Biblioteca, el qual té com a principal objectiu el foment de la lectura en els més petits. La idea que tenim és la de que el nen/a es diverteixi en la Biblioteca a partir del món fascinant dels contes, i d’aquesta manera esdevingui un exercici a partir de la lectura.
Tanmateix volem que aquest vincle que s’estableix entre Biblioteca i L’Abellerol estigui present en la relació de pares/mares i fills/es, que sigui una activitat conjunta. El projecte continuarà al llarg d’aquests mesos a partir de la visita dels nens/es a la biblioteca i la visita de la biblioteca a la Llar d’infants, als més petitons. Properament la biblioteca prestarà una sèrie de documents per als nens/es de la Llar els puguin consultar a l’escola o se’ls emportin a casa.

Per a més informació Biblioteca Municipal de Collbató

Rànquing dels més venuts (Especial Sant Jordi)

Català ficció

1.L'últim patriarca, Najat el Hachmi (Planeta)
2.Un món sense fi, Ken Follett (Edicions 62)
3.El noi del pijama de ratlles, John Boyne (Empúries)
4.Mil Cretins, Quim Monzó (Quaderns Crema)
5.Et donaré la terra, Chufo Lloréns (Rosa dels vents)

Català no ficció

1.Ara parlo jo, Carles Rexach (Ara Llibres)
2.La sort del meu destí, Isidre Esteve (Ara Llibres)
3.Memòries 1930-1980, Jordi Pujol (Proa)
4.El meu ofici, Josep M. Espinàs (La Campana)
5.Cabòries!, Toni Soler (Columna)

Castellà ficció

1.El juego del ángel, Carlos Ruiz Zafón (Planeta)
2.El asombroso viaje de Pomponio..., Eduardo Mendoza (Seix Barral)
3.El niño con el pijama de rayas, John Boyne (Salamandra)
4.Un mundo sin fin, Ken Follett (Plaza & Janés)
5.La sombra del viento, Carlos Ruiz Zafón (Planeta)

Castellà no ficció

1.El secreto, Rhonda Birne (Urano)
2.Las 3 preguntas, Jorge Bucay (RBA)
3.El encantador de perros, César Millán (Aguilar)
4.Soy todo lo que me pasa, Fito Cabrales (Now Books)
5.Cuerpo para toda una vida, Txumari Alfaro (Ediciones B)

[Informació extreta diari Avui, n.10996, dijous 24 d'abril de 2008, p 42]

FESTA DEL DIA DEL LLIBRE

La celebració tindrà lloc el dia 23 d'abril a partir de les 17h en el Casal d'avis. El grup de teatre del Casal d'Avis escenificarà el conte infantil La rateta que escombrava l'escaleta. A continuació es realitzarà un taller de punts de llibre a càrrec de l'esplai Racó del Lleure.
A l'acabar, hi haurà un berenar per a tothom.
Us hi esperem!

Preparant la visita de la Mercè Arànega

Durant els dies d'abril i de maig estem reben la visita dels nens i nenes de l'escola CEIP Collbató i properament de la Llar d'Infants L'Abellerol. Tots junts estem preparant la visita que ens farà la il·lustradora Mercè Arànega. Des de la Biblioteca es expliquem un conte, ja sigui il·lustrat com escrit per la Mercè, i després els nens i les nenes poden mirar, tocar o llegir.
Però si hi ha més gent que estigui interessada en conèixer els contes de la Mercè podeu venir a la biblioteca i els podreu mirar, però no estaran disponibles per a poder dur a casa fins després de la seva visita.
La Mercè Arànega visitarà el nostre poble el dia 8 de maig i la podreu venir a veure a l'escola CEIP Collbató, en allà ella ens explicarà un conte i ens farà uns quants dibuixos.

Els llibres que tenim de la Mercè són els següents:

Les Tres avorrides

La Patacada

Las Gallinas pintoras

A bord de la "Pacífica Jenny"

Pep, l'escombriaire

Vull escriure un conte

Tupi i el ninot de neu i molts d'altres

Per a més informació de la Mercè Arànega podeu consultar el seu web: http://www.mercearanega.com/catala.htm

Novetat infantil a la Biblioteca: L'Alícia Patapam en els contes de Gianni Rodari

L’editorial Lumen presenta el llibre de L’Alícia Patapam, il·lustrat per Anna Laura Cantone i escrit pel mític Gianni Rodari i guanyador de la Medalla Hans Christian Andersen l’any 1970. Pel que fa al llibre de literatura infantil tracta d’una nena, l’Alícia que s’avorreix ja que està a casa i comença a ploure, i l’Alícia es pregunta: Què podria fer? Aleshores se’n va al prestatge dels llibres i agafar un conte il·lustrat, comença mirar la primera pàgina, la segona, la tercera i cau dins del conte. I a partir d’aquí comença un viatge a través de contes coneguts com la Bella Dorment, la Caputxeta vermella, entre molts d’altres.

Podeu trobar més llibres d’aquest autor a la Biblioteca com:
Les Dues vegaldes del Baró Lamberto o bé Els misteris de l'illa de San Giulio
Gelsomino al país dels mentiders
Els Nans de Màntua
Contes llargs com un somriure
Contes per telèfon
Filastrofes
El Planeta Hac Zeta
Contes escrits a màquina
Lluna de Carnaval

Novetat a la Biblioteca: Emma de Maria Barbal

Després de País Íntim -amb el que guanya el Premi Prudenci Bertrana-, Maria Barbal ens torna a sorprendre amb un nou èxit editorial Emma. La protagonista del llibre és una dona jove, que no sent l'amor del sel marit, la seva vida se li fa insofrible i després abandona la seva família per un home, i tota una sèrie de conseqüències dramàtiques acaba al carrer. Però converteix el fet de recuperar la seva fill com un motiu fonamental. L'editor ens diu que és una novel·la que cerca el desig de viure.

Així comença aquest llibre:

"Escric per no oblidar-te, perquè no t'allunyis encara més de mi".

[Extret de Emma, Maria Barbal. Columna Edicions, p 7]