Bones Vacances!!!

Recordar-vos que la Biblioteca romandrà tancada del 11 d'agost al 3 de setembre. Ens veiem a la tornada.

Que tingueu tots molt bones vacances i molt bona tornada.

Fins setembre!!!

Última novetat de la Biblioteca abans de vacances

Una de les últimes novetats de la biblioteca porta per nom Perdona si te llamo amor de Federico Moccia. La novel·la comença de forma molt poètica:
"Noche. Noche encantada. Noche dolorosa. Noche insensata, mágica y loca. Y luego más noche. Noche que parece no acabar nunca. Noche que, sin embargo, a veces pasa demasiado rápido."
[Extret de Perdona si te llamo amor, Federico Moccia. Ed. Planeta, p 11]

Tal i com es comenta en la contraportada Niki és una jove madura i responsable que cursa l’últim any de secundària. Pel que fa a l'Alessandro és un important publicista de trenta set anys a qui l’acaba de deixar la seva novia. Tots dos s’enamoraran i viuran la seva història deixant de banda les convencions i els prejudicis socials.
Aquest boom literari es coneix com el fenomen Moccia, a continuació us facilitem la seva pàgina web oficial: http://www.perdonasitellamoamor.com/, on hi trobareu tot de merchandising, des de fons d’escriptori, el primer capítol, entre molts d’altres.

En definitiva, una novel·la que val la pena incloure dintre la teva bibliografia.

El llibre de Murakami "Tòquio Blues" serà portat al cine

Fa pocs dies us varem recomanar el llibre de Tòquio Blues. La novel·la narra l’educació sentimental d’un jove estudiant de Tòquio dels anys seixanta. Aquesta notícia ha estat publicada pel diari digital El País (http://www.elpais.com/articulo/cultura/Tokio/Blues/Murakami/cine/elpepucul/20080731elpepucul_3/Tes). Parla que l'obra serà duta al cinema pel director franco-vietnamita Tran Anh Hung, que dirigeix la companyia Asmik Ace Entertainment, tot això sota el beneplàcit del seu autor Haruki Murakami , el qual en nombrosos cops s'havia negat a dur-la a la gran pantalla. Aquest director ha dirigit èxits com El olor de la papaya verde i Cyclo amb la qual li fou atorgat el premi Lleó d'or de Venècia. Està previst que el rodatge comenci dintre de dos mesos i que aquesta es distribueixi a les sales de cine cap el 2010.

Tòquio Blues rep el nom de la cançó dels Beatles Norwegian Wood, i ha venut només en el Japó més de 8,7 milions d’exemplars i ha estat traduïda a 33 idiomes.


Per a més informació d’aquest autor podeu visitar la següent web: http://www.murakami.ch/main_7.html

Avui us recomano L'Església del mar d'Ildefons Falcones

Avui en dia qui no coneix aquesta novel·la. Tal i com sabeu fou un dels llibres més venuts el Sant Jordi de l'any 2006, i encara continua sent-ho ara. En definitiva, és un bestseller amb totes les paraules. L'Església del mar és un llibre que ens parla de la Barcelona del segle XIV, d'aquella Barcelona que gira al voltant de l'església de Santa Maria del Mar i del barri de la Ribera. Tot i que el personatge també surt per les contrades de Barcelona. Fins i tot en la Viquipèdia i té una pàgina dedicada, podeu veure en el següent link: http://ca.wikipedia.org/wiki/L. També es comenta que la novel·la té forces paral·lelismes amb Els Pilars de la Terra d'en Ken Follet, però tot i així val la pena llegir-la. Finalment, dir-vos que a partir d'aquest llibre, i tal i com va passar amb el llibre de L'ombra del vent a Barcelona es realitzen rutes literàries.

Una novel·la molt fresqueta per aquest estiu.

Els nens i les nenes de Bielorússia aprenen informàtica a la Biblioteca

Durant aquestes dues setmanes els nens i les nenes de Bielorússia acollits per l'entitat Collbató per la solidaritat venen a aprendre informàtica a la Biblioteca. Aquests nens/es tenen entre 7 i 15 anys, provenen d'una de les zones més afectades per la fuita de radioactiva que es va produir a la central nuclear de Txernòbil, ara fa 21 anys. Des d'aquell moment, bona part del territori de Bielorússia va restar contaminat: l'aire, l'aigua, els vegetals, etc. Això ha provocat nombroses malalties que avui en dia encara afecten a molts d'aquests nens i nenes.

El programa d'acolliment de Collbató per la solidaritat pretenen que aquests nens/es tornin a regenerar les seves defenses en un ambient no contaminat i que puguin fer-se revisions mèdiques i coneguin els nostre país i cultura. A part aquest any si han afegit activitats com aprendre castellà i classes d’informàtica, les quals es realitzen a la nostra biblioteca.

[Informació extreta de la següent URL: http://www.collbato.com/solidaritat/ ]

AVUI US RECOMANO: Tòquio Blues de Haruki Murakami

Toru Watanabe, un executiu de 37 anys, escolta per casualitat una vella cançó dels Beatles, i la música el fa retornar a la seva joventut, al Tokio de finals dels anys seixanta. Toru recorda una barreja de melodies, i també a la inestable i misteriosa Naoko, la novia del seu millor amic, Kizuki. El suïcidi d’aquest, i la distància durant un any fins que es troben amb la Naoko a la universitat. En allí inicien una relació íntima...Avui en dia, aquesta novel·la és considerada un clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, i està tenint un èxit aclaparador arreu del món. En fi, Tòquio Blues narra l’educació sentimental d’un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta.

La novel·la està plena d’humor i d’influències occidentals com Salinger, Sylvia Plath o Harper Lee.Tal i com diu la portada del llibre:
«Qui vulgui estar a l’última ha de llegir, sens dubte, Haruki Murakami» [World Press Review]

Novetat: La décima sinfonía de Joseph Gelinek

De l'autor que en podem dir, doncs que el nom de Joseph Gelinek és un seudònim d'un musicòleg espanyol que pren aquest nom del pianista que fou humiliat per Beethoven. D'altra banda, aquesta novel·la narra la recerca del "sant grial" de la música, que no és més que la vertadera partitura de la "décima sinfonía" de Beethoven. El lector tindrà a les seves mans tot un thriller en el que hi trobarà acció, misteri, etc.

La novel·la comença així:

"Almería, verano de 1980

Un Mercedes-Benz 450 SL de color blanco, con el motor de color blanco, con el motor roneante, llevaba detenido diez minutos en segunda fila, a unos metros de la oficina principal del Banco de Andalucía de Mojácar. Al volante, con gafas de sol y un delicado vestido de lino verde sin mangas, que se transparentaba ligeramente a contraluz, se hallaba sentada una mujer rubia con tal aspecto de estrella de Hollywood que ya se había visto obligada a defraudar a varios lugareños...".

[La décima sinfonía, Joseph Gelinek. Ed. Plaza & Janés, p 13]

Per a més informació podeu consultar la següent URL: http://www.ladecimasinfonia.com/

Festival Gong a Collbató

Música a les coves de Collbató aquest és el principal titular que mostra el suplement Sortim de diari Avui. L'interior ve un petit article tot començant: "Enmig de tants festivals d'estiu, per fi en trobem un que realment és únic. El festival de noves sonoritats Gong es fa en un espai tan inèdit com són les coves"

[Informació extreta de Sortim, suplement del diari Avui. N. 143]

Per aquells que vulgue saber-ne més podeu consultar el següent web: http://www.gong.cat/

El Festival Gong tindrà lloc del 19 al 27 d'agost a les Coves del Salnitre de Collbató.

Avui us recomano: Marea Negra d'Alberto Vázquez-Figueroa

Qui si no ens podria narrar millor la crua realitat, doncs sí, aquest és Alberto Vázquez-Figueroa amb la seva novel·la Marea Negra ens recrea el tema que tothom té en voga el petroli, els seus preus (pujades i baixades, d'aquest or negre), i ens parla de les postures de l'OPEP. Tot i haver estat escrita l'any 1987 segurament que encara hi podem descobrir coses.

Tot comença: "La vieja mansión familiar de los Auclair-Langeais era grande, rústica, un poco amazacotada en su exterior, disimuladas sus pesadas líneas por un espeso bosque que la ocultaba parcialmente, y desde lejos, tan sólo el camino de grava que conducía a ella, colina arriba, servía al forastero para llegar a la conclusión de que allí, entre los árboles, habitaban sere humanos..."

[Marea negra, Alberto Vázquez-Figueroa. Ed. RBA, p 7]

Per aquells que volgueu conèixer més d'en Vázquez-Figueroa, fins i tot baixar-se d'internet algun llibre d'ell que us interessi, podeu consultar la següent web: http://vazquezfigueroa.blog.com/

La seva última novel·la és Coltan publicat per Ediciones B, i ha estat presentada en el mes de juny passat.

Avui us recomano: Com unes vacances d'Imma Monsó

Els protagonistes de la història són la Glenda i el Poltern. La Glenda és psiquiatra i té una consulta. En Poltern és músic, entregat a l'ensenyança per vocació. Són personatges paral·lels que en sí pertanyen i no pertanyen al món contemporani, però al llarg de la lectura es trobaran. La Glenda està cansada de la seva consulta i de fer teràpia, i decideix fer un any sabàtic per a trobar un altre cop la passió per a la seva vocació. A partir d'aquest moment és quan coneix al Poltern. La història està representada a Normandia, concretament a Caen. Junts iniciaran una teràpia molt poc convencional, en certa manera tragicòmica, que en un principi posa en evidència els trastorns de la normalitat imposada, però finalment acaben submergits en una història d'amor gens normal.Amb aquesta novel·la Imma Monsó guanya dos premis: Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1998) i el Premi Cavall Verd (1999).

A la Biblioteca i trobareu aquesta i d'altres novel·les de l'Imma Monsó.

Mes de Juliol-Agost: Novel·la de ciutats i països del món

Durant aquests dos mesos us recomanem aquestes novel·les que ens descriuen diferents territoris mundials des d'Europa fins a la Xina:

Xina= La esposa del Dios del fuego, Amy Tan. (una novel·la que ens transporta de la Xina feudal dels anys 20 fins la modernitat dels Estats Units)

El Caire= El callejón de los milagros, Naguib Mahfuz (novel·la de premi nobel)

Japó= Tòquio Blues, Haruki Murakami (considerada el clàssic modern de la literatura japonesa)

Kènia= Bajo el sol de Kenia, Barbara Wood (en les seves novel·les realitza una combinació d'amor, acció i exotisme)

Normandia= Com unes vacances, Imma Monsó (una teràpia gens convencional)

Nova York= Bogeries de Brooklyn, Paul Auster (part de la seva obra està ambientada en aquesta ciutat)

Barcelona= L´'Església del mar, Ildefonso Falcones (una excursió per la Barcelona medieval)

València= Espècies protegides, Ferran Torrent (ens explica una mica la fauna valenciana)

Austràlia= Boomerang. Viaje al corazón de Australia, Xavier Moret

Bogotá= Sicario, Alberto Vázquez-Figueroa (la dura vida dels carrers d'aquesta ciutat)

Aquestes i d'altres novel·les trobareu a la Biblioteca de Collbató. Us hi esperem!

Recomanció de cara a l'estiu: Per molts anys! de Sílvia Soler

Tot comença:

"Hola, em dic Ília i tinc quaranta anys.

Silenci sepulcral. Tothom em mira. Noto que em comencen a suar les mans i m'esforço a pensar: no passa res... Tots ells en tenen quaranta...

Reconèixer-ho públicament ja és un primer pas...

Tot d'una, es posen tots a aplaudir: «Benvinguda Ília!»"

[Informació extreta de Per molts anys!, Sílvia Soler. Ed. Columna, p 17]

Després de publicar 39+1 i 39+1+1 Sílvia Soler ens torna a aportar-nos un to d'humor amb la seva última novel·la Per molts anys!. D'ella en la contraportada ens diu: "amb marit o sense, amb èxit professional o sense, amb cel·lulitis o sense (que no en tens? Ja!): bufa les espelmes, diverteix-te i aprofita els millors anys de la teva vida!".

Que més podríem dir d'aquesta novel·la doncs simplement que la llegiu que hi gaudireu.

A la Biblioteca i podeu trobar tant el 39+1 com el 39+1+1.

Tot parlant del Manifest de La Flama del Canigó

Com heu pogut anar veient aquestes darreres setmanes la pàgina web de la Biblioteca ha estat dedicada a La Flama del Canigó. Per això, i arribat el dia us volem convidar i a fer-vos partíceps d'aquesta festa que tindrá lloc el dia 23 de juny a l'esplanada dels bombers.

Aquest any el Manifest ha estat realitzat per Jaume Mateu (President de la Federació Llull). Però d'altres anys el text fou realitzat per Isabel-Clara Simó, de la qual recordem una de les seves oracions: "un poble que no vol morir: que vol viure, i que vol viure parlant en català. Visca la Tera!". També en Salvador Cardús i Ros digué: "La nostra terra són els Països Catalans; la llengua és la catalana; la festa és la de Sant Joan i el nostre futur és l'horitzó quan claregi aquesta nit que, no ho oblidem, és la més curta de l'any". En el manifest de l'any 2006, en Josep M. Ainaud de Lasarte menciona "Quant un poble i els seus poetes senten i diuen el mateix, tingueu confiança que les fogueres tenen futur". En el 2005 recordar les paraules de Vicenç Villatoro "Que mai no se'ns apagui". En el 2007 en Jordi Porta i Ribalta (President d'Òmnium Cultural) digué "tots els pobles manifesten la seva identitat a través de símbols". I doncs, aquest any tot recordant les paraules de Jaume Mateu: "Convoquem, doncs, al voltant de la Flama del Canigó la confiança que neix de la voluntat ferrenya i de la força dels coratjosos. I amb aquesta esperança ben armada, invoquem el futur a què tenim dret per mèrits propis els Països Catalans".

[Tota aquesta informació que hem anat publicant ha estat cedida pels representants de La Flama del Canigó de Collbató]

Auca de La Flama del Canigó

1. En Francesc Pujade ens crida i a escampar el foc ens convida.
2. ... des del cim del Canigó fins al més petit racó.
3. La festa ja té molts anys i és el fruit de grans afanys.
4. La flama, avui, té un paixà l'Iglesis de Perpinyà.
5. El Congrés és formidable,festa grossa, què diable!
6. Sardanes , castells, bastons,gegants de Picamoixons...
7. Dels Països Catalans ve la gent com bons germans.
8. En el sopar del Congrés s'entaulen sis cents o més.
9. Jordi Barre al Rosselló és qui fa de trobador.
10. També ve de La Bisbal una cobla que s'ho val.
11. El Rosselló com es mou. Cada vila fa enrenou.
12. Al Cercle dels Joves hi ha un bullit que fa frisar.
13. Fins a dalt, als Cortalets anem-hi amb colla, vailets.
14. El vespre de la Trobada tindràs per menjar l'ollada.

15. Arreu seràs convidat i no hi mancarà el cremat.
16. Porrons de vi i molta gresca.L'endemà sols aigua fresca.
17. De matí hauràs de pujar si no vols bufar i suar.
18. Contents els nins i les nines pugen feixos i feixines
19. ... pel senders d'aquella penya i ningú no els ha d'empènyer.
20. La senyera per pendó duu la creu del Canigó.
21. Quan arriba mitja nit,tot és dat i beneït.
22. El jovent de Perpinyà corre de la Pica al pla.
23. I escampa arreu del país aquell foc que el fa feliç
24. ... celebrant un dia gran:la festa de Sant Joan.
Text 2004:Ramon Cuéllar / Joan Vilamala

[Auca de La Flama del Canigó, informació extreta de la següent URL: http://www.rodolins.cat/pages/altres/pdf/flama.pdf ]

Gastronomia per la celebració de La Flama del Canigó

Podríem fer nosaltres mateixos la coca de Sant Joan:

INGREDIENTS:

Per fer la massa: 310 g de farina de força, 60 g de llevat,150 cc d’aigua

Per la pasta: 1kg de farina, 190 g de mantega, 5 ous, 220 g de sucre, 100 cc d’aigua, 10 g de sal, 1c anís, 1c aigua de flor de taronger

PREPARACIÓ MASSA. Desfeu el llevat i barregeu-lo amb la farina i l’aigua. Deixeu reposar fins que hagi doblat el seu volum. Ha de reposar en un lloc temperat a uns 22 graus de temperatura, tapat amb un drap de cuina.

Preparació pasta:

1. Preparació de la pasta: feu un cercle amb la farina; a dintre, poseu-hi els ous batuts, l’aigua i la sal i comenceu a barrejar-ho tot treballant-ho amb les mans. A mesura que amasseu la pasta aneu-hi posant la mantega estovada. Afegiu-hi el sucre i els aromatitzants.

2. Afegiu-hi la massa mare, i torneu a treballar-ho, perquè totes dues pastes quedin ben barrejades.

3.En acabat, airegeu la pasta, que consisteix a funyir-la tot aixecant-la. Sabreu que la pasta està al punt quan ja no s'enganxi tant.

4.Deixeu reposar una altra vegada prenent les mateixes precaucions que abans fins que dobli el seu volum; cal que reposi en un lloc on no hi faci massa calor i amb una humitat alta. Si fa calor puja massa ràpid i la massa s’esberla i si hi ha poca humitat es trenca.

5. Doneu forma, ovalada o rodona, a la massa amb les mans untades d'oli i col·loqueu-la en una plata per anar al forn també untada amb mantega.

6.Pinteu la coca amb ous batuts, empolseu-hi el sucre, i poseu-la a coure al forn a 180 graus fins que es vegi rossa.Si us hi agraden, escampeu-hi pinyons i fruita.

[Informació extreta de la següent URL: http://peppalau.blogspot.com/2008/05/coca-de-sant-joan.html ]

La Flama del Canigó i la Nit de Sant Joan

Tot recordant les paraules de La Nit de Sant Joan que feren tant famoses aquests tres trobadors, Joan Manuel Serrat, Juan Pardo i Antonio Morales. A partir d'aquí teniu un altre motiu per a la celebració de La Flama del Canigó a Collbató. A continuació us mostrem la cançó que fa referència als nostres focs:

Nit de Sant Joan

Un vespre quan l'estiu obria els ulls,

per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,

on vam aprendre a córrer,

damunt un pam de sorra

s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor

i amb una taula vella ja érem rics.

Pels carrers i les places

anàvem de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.

No en sabíem gaire de les llàgrimes que fan que volti el món.

Anàvem entrant a la vida.

Mai una mentida no ens calia

i res no ens robava el son...

Aquelles nits de Sant Joan...

Els anys m'han allunyat del meu carrer

i s'han perdut aquells companys de jocs.

El bo i el que fa nosa

com si qualsevol cosa.

Sembla que tot s'hagués cremat al foc

de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada

una altra vegada

veig els "nanos" collint llenya per carrer.

Corren. Com jo abans corria.

Els crido i em mirencom si fos

un cuc estrany i passatger.

Aquesta nit de Sant Joan...

Doneu-me un tros de fusta per cremar

o la prendré d'on pugui, com ahir,

com si no n'hi hagués d'altra

jo he sigut com vosaltres:

no vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.

Que amb una taula vella sigui ric.

Pels carrers i les placesaniré de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquesta nitde Sant Joan.

[Extret de la següent pàgina web: http://www.trovadores.net/nc.php?NM=2072]

Què significa La Flama del Canigó per Josep M. Ainaud de Lasarte?

Seguint les paraules de l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte defineix la flama com "un símbol. I a la vegada, és una realitat que ens il·lumina, que ens escalfa i ens aplega. I si la flama de la nit de Sant Joan és la que ens arriba des del Canigó, és doble símbol, pel cim i pel foc."

A continuació Ainaud ens mostra els diferents símbols de La Flama del Canigó vistos per diferents representats de l'àmbit de la cultura com pot ser el poeta Verdaguer que digué en el poema del Canigó -entès com a símbol-:

"El que segle bastí, l'altre ho aterra;

mes resta sempre el monument de Déu;

i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra,

al Canigó no el tiraran a terra,

no esbrancaran l'altívol Pirineu".

En Joan Maragall anima a encendre al poble "Els focs d'aquest Sant Joan":

"Ja les podeu fer ben altes

les fogueres, aquest any,

cal que brillin lluny i es vegin,

els focs d'aquest Sant Joan."

Finalitza Ainaud el seu text "Quant un poble i els seus poetes senten i diuen el mateix, tingueu confiança que les fogueres tenen futur. I que la Flama baixada del Canigó, abrandará, a la llarga, els camps i les ciutats de les notres terres encara adormides.

[Informació extreta del Manifest de La Flama del Canigó de l'Any 2006 realitzat per Josep Maria Ainaud de Lasarte]

Mes de juny: La Flama del Canigó a Collbató

Com sabeu tots, La Flama del Canigó simbolitza la unitat dels Països Catalans, l'acte té lloc el dia de la revetlla de Sant Joan. Pel que fa a la muntanya del Canigó, aquesta és visible des de tota la Catalunya nord i des de les planes empordaneses ha esdevingut per molts motius símbol de les terres catalanes i durant molts anys es cregués que era la muntanya més alta del nostre Pirineu. En un d'aquests pobles, Arles de Tec, nasqué Francesc Pujade, un home profundament català, excursionista i enamorat del Canigó -a on va arribar a pujar 130 vegades- i del poema de mossèn Cinto que porta aquest nom. En Francesc havia nascut el 23 de juny i emprà aquesta coincidència per revifar la tradició dels focs de Sant Joan empletant-los amb la mítica màgia del Canigó i dotant-los d'un profund sentit de nacionalisme i d'unitat dels Països Catalans.

Així, el 23 de juny de 1955, amb uns amics va pujar al cim portant uns feixos de llenya, ja que a dalt no hi ha vegetació, i encengueren una foguera que fou visible des de molts pobles. L’any sobre hi van tornar però aquesta vegada a tot arreu des d’on es podia veure el Canigó tenien preparades fogueres amb la consigna d’encendre-les tan bon punt veiessin cremar la de la Pica.
La Flama del Canigó evolucionà: el 1963, es va encendre el foc a la Pica, baixaren la flama a la plana, i així encengueren amb ella el màxim de fogueres possible. A partir del 1964 ja es deixaria la flama al Castellet de Perpinyà on romandria encesa durant tot l’any i el dia 22 de juny la tornarien a pujar al cim per regenerar-la. A partir del 1966 la Flama entra al Principat i s’hi comença a distribuir.
Actualment, el dia 22 de juny al matí es recull la flama al Castellet i és pujada al cim a darreres hores de la tarda; al punt de mitjanit es procedeix a la cerimònia de regeneració i, a partir de llavors, tothom qui ho vol pot prendre la flama cap a les seves contrades. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents de tot arreu dels Països Catalans, s’hi hauran pujat el diumenge abans. Amb la flama d’aquesta foguera s’encendrà un llantió al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny, que tornarà a començar el cicle.

[Informació extreta de la següent URL: http://www.flamadelcanigo.com/]

Avui us recomano: De la cuina al menjador de Xavier Fàbregas

Xavier Fàbregas amb De la cuina al menjador ens prensenta un suggerent anàlisi sobre el per què i el com de menjar. Tot comença amb les següents paraules:

"L'àpat és un dels actes socials més complexos i constitueix, en conseqüència, un espectacle que en ell mateix defineix una cultura, unes creences, una concepció del món. Poques vegades prefereix l'home menjar en solitari. I quan ho fa, empès per imperatius laborals, en la pausa que divideix la seva jornada, quelcom de tètric plana sobre les mandíbules del comensal: observem, si no, aquests restaurants on oficinistes i buròcrates, aus de ciutat momentàniament allunyades de la llar, acudeixen a cruspir amb un profund escepticisme el menú econòmic del migdia".

La Biblioteca participa en les 11 Jornades Catalanes d'Informació i Documentació

La Biblioteca de Collbató ha assistit a les 11 Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya que han tingut lloc el 22 i 23 de maig. En aquestes jornades s'ha parlat sobre el present i el futur de les biblioteques públiques i centres de documentació. La Conferència Inaugural va ser presidida per la presidenta del COBDC, Eulàlia Espinàs, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserres i per últim, el director de la Biblioteca Pública de North Plains, Aaron Schmidt que va enraonar sobre la Library 2.0. A partir d'aquí hi hagueren varies taules de debat en les que es varen debatre sobre la importància de les tecnologies en les biblioteques, si la biblioteca hauria d'estar feta a mida de l'usuari o el mecenatge i patrocini, entre moltes d’altres. Al mateix temps, també es presentaren les Jornades de Documentació Audiovisual i les 2ones Jornades de Nascuts per Llegir. Es varen fer les presentacions d'empreses del sector com Biblària i Aida Centre. Per últim, es va fer el lliurament del II Premi COBDC i un acte de cloenda.
Per a més informació podeu consultar el web: http://www.cobdc.org/jornades/11JCD/index.html