La sombra del viento comença amb el capítol “El cementerio de los libros olvidados”: “Todavía recuerdo aquel amanecer en que mi padre me llevó por primera vez a visitar el Cementerio de los libros olvidados. Desgranaba los primeros días del verano de 1945 y caminábamos bajo los cielos de ceniza y un sol de vapor que se derramaba sobre la Rambla Santa Mónica en una guirnalda de cobre líquido”.
En aquest cementiri és on Daniel Sempere troba el llibre maleït, el qual canvia la seva vida i el dur per camins plens de secrets d’una ciutat fosca, com és Barcelona. En la novel·la hi ha barrejada vàries tècniques com el relat d'intriga, la novel·la d'història i la comèdia de costums, però sobretot una història d'amor que es fa ressó a través del temps. Zafón ens endinsa a la Barcelona de finals del modernime fins els primers anys de la posguerra. L'autor en aquesta narració juga amb les "matryoshka" russes, enllaçant trames i enigmes, fins l'última pàgina del llibre.
D'altres llibres relacionats amb aquesta temàtica, i que podeu trobar a la Biblioteca:
- Aquella guerra tan llunyana i tan propera (1936-1939) testimonis i records de la Guerra Civil a Catalunya, Pelai Pagès i Blanch, Alberto Pérez Puyal
- La llama, Arturo Barea
- Víctimas de la guerra civil, Santos Juliá
- Un Largo silencio, Ángeles Caso
- Demà farà bo, Luce Fillol
- La Meitat de l'ànima, Carme Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada