Eugeni d’Ors ens presenta en la seva novel·la, La Ben Plantada, un protagonista femení ideal del Noucentisme català, l’encarnació exemplar de la nova Catalunya de principis del segle XX, que personifica la identificació entre Pàtria i Dona. Per això, la seva protagonista té cara i ulls, Teresa Mestre de Baladia, una dona d’època casada amb un càrrec important que després tingué una sonada història d’amor amb Josep Pijoan, també cal dir-ho retratada pel famós pintor Ramon Casas.
Aquesta obra d’Ors es pot considerar una novel·la filosòfica, també ens ofereix un retorn al Classicisme de la cultura del país, el mediterranisme, l’arbitrarisme, que, en definitiva, esdevé una mena de corpus teòric doctrinal del catalanisme estètic i polític emergent.
El seu començament...
“Jo sóc aquell qui un jorn va dir, en gloses enamorades i estrictes, les gràcies i virtuts de la nordamericana donzella curiosa, trob dins una pensió de família, a Ginebra; i, més tard, l’encís de la bella dama parisenca qui, havent estat dreyfusista deu anys abans, era fuita, de poc, a l’altre cantó de la barricada, i en donava els motius tot gustant les pastes de te i els dàtils brilladors.”
[La Ben Plantada, Eugeni d’Ors. Quaderns Crema, p 15]
Aquestes i d'altres novel·les podeu trobar en la Biblioteca de Collbató.
